Variacions Goldberg de J.S. Bach

La tradició afirma que les Variacions actualment catalogades al BWV 988 foren una curiosa petició de Gotfried Goldberg, alumne de Bach i clavecinista del comte Hermann Carl von Keyserlingk, ambaixador de Rússia a la cort de Dresden. Aquest patia d'insomni i a Goldberg li tocava interpretar peces al clavecí per a amenitzar les nits del seu amo (o per a fer que es dormís, segons es miri). Demanava Goldberg al seu mestre que, com que se li estava acabant el repertori, li fes arribar algunes partitures noves. Bach li envià una Aria mit verschiedenen Veränderungen vors Clavicimbal mit 2 Manualen (Ària amb diverses variacions per a clavecí de 2 teclats) gràcies a les quals Gottlieb Goldberg ha passat a la posteritat. Actualment sabem que tota aquesta història no és res més que un mite.

La realitat és que Goldberg, nascut l'any 1727, tenia només 10 anys l'any 1736, moment en que la investigació situa l'inici de la composició de les Variacions. Sense dubte Johann Sebastian i ell es van conèixer, però devia ser uns quants anys més tard, i amb tota seguretat a través del comte Keyserlingk qui, com veurem, va tenir un paper destacat en la carrera de Bach. La idea d'una obra com les Variacions Goldberg, doncs, devia sorgir del propi Bach, que en començà la composició en un moment important per a ell, que des de 1733 maldava per a obtenir el títol de Compositor de la Cort. En realitat era un càrrec simbòlic, però que el protegiria dels conflictes amb els seus superiors de Leipzig. Després de moltes gestions i retards, el nomenament arribà a Leipzig el 19 de novembre de 1736 signat per August III el Fort, rei de Polònia i Príncep Elector de Saxònia. S'ha demostrat que un dels avaladors de Bach davant el rei fou el compte Keyserlingk. Sembla evident que les Variacions haurien estat una mostra d'agraïment de Bach cap al seu benefactor, tot i que no serien completament enllestides fins l'any 1741. Es suposa que durant una visita a Dresden al novembre d'aquell any Bach en persona les hi lliurà degudament editades, i fou retribuït (diu Forkel amb certa dosi de fantasia) amb una copa d'or plena de monedes del mateix metall.

Aquestes variacions parteixen d'una ària escrita cap a l'any 1725, present al Segon Quadern d'Anna Magdalena, que Bach transforma de 30 audaces i genials maneres utilitzant pràcticament totes les tècniques musicals de la seva època. Però no tenen res a veure amb la música popular germànica, excepte un variació: La darrera. En ella, Bach construeix un Quodlibet.

Què és un Quodlibet?

És una espècie d'acudit musical de l'època: Es tractava de fusionar dues o més cançons populars per a veure com d'extravagant resultava la barreja. Es veu que eren habituals a les reunions familiars de l'extens clan dels Bach, gairebé tots ells músics de professió repartits per nombroses localitats d'aquelles contrades. Però en tota l'obra de Bach només n'hi ha dos: Una espècie de cantata satírica de noces catalogada al BWV 524 i el de la Variació 30 de les Goldberg.

Philipp Spitta, un dels primers investigadors de Bach i, més edavant, Hans Joachim Schulze, identificaren els tres components que formen aquest Quodlibet final de les Variacions Goldberg: La línia del baix de l'ària matriu i la fusió de dues cançons populars saxones.

La primera diu:

Ich bin so lang nicht bei dir g'west,

ruck her, ruck her, ruck her...

(Fa tant que no he estat amb tu,

torna, torna, torna...).

I la segona:

Kraut und Rüben haben mich vertrieben

hatt' mein' Mutter Fleisch gekocht

so wär ich länger blieben.

(Les cols i els naps m'han fet fora de casa,

si ma mare hagués fet carn

m'hi hagués quedat més estona).

Per a molts especialistes resulta desconcertant la intenció de Bach amb aquest darrer moment d'humor en una obra tan intel·lectual com les Variacions Goldberg, però Heinz Hermann Niemöller hi veu una espècie de signatura que es complementaria amb la Variació I de la següent manera:

A la portada de les Variacions Bach es presenta, entre altres títols, com a Compositor de la Cort del Rei de Polònia i Príncep Elector de Saxònia. Per això, Niemöller entén la primera variació com una polonaise, una dansa típica de l'època. Aquí Bach estaria signant com a Compositor de la Cort del Rei de Polònia. I a la darrera variació, el Quodlibet, homenatjaria Saxònia fusionant dues cançons populars d'aquella terra.

Per últim, Ulrich Dibelius, aprofundint en la teoria de Niemöller, fa extensiu aquest simbolisme a les 30 variacions, distribuint-les en tres grans grups:

Danses cortesanes, simbolisme de la Cort de Saxònia.

Poloneses, en al·lusió al Rei de Polònia.

Cànons, en referència a la feina de Bach a l'escola de Sant Tomàs de Leipzig.

Sigui com sigui, les Variacions Goldberg representen un dels cims de la música per a teclat de tots els temps.

En el futur en publicarem l'anàlisi musical.

J.M.S.

Dues versions de les Variacions Goldberg BWV 988

Clavecí: Trevor Pinnock (1980)

Piano: Glenn Gould (1955)

LES VARIACIONS GOLDBERG BWV 988