La producció per a teclat de Bach és immensa i constitueix un dels pilars fonamentals de la música occidental. Tot i que la figura de Bach restà en la penombra durant el segle posterior a la seva mort, les seves partitures per a teclat sempre van mantenir-se vives en els ambients musicals donat que se les valorava pel seu caràcter pedagògic. Efectivament, fou en el teclat on Bach va poder expandir la seva immensa saviesa musical, sobretot en l'aspecte teòric. Va arribar fins i tot a establir un sistema d'afinació avançat al seu temps, que posà en pràctica als dos llibres d'El Clavecí ben Temprat.
Convé tenir sempre present que la seva obra fou destinada al clavecí i el clavicordi, ja que la invenció del piano és posterior a la seva mort. Fou solament als darrers anys de la seva vida que Bach va poder conèixer els primers pianofortes, antecessors del piano modern.
Les obres per a teclat foren catalogades per W. Schmieder entre els números 772 i 996 del Bach Werke Verzeichnis.