| 
Veure-ho al nostre blocOratorium, welches die heilige Weihnacht über in beyden Haupt-Kirchen zu Leipzig musiciret wurde. Anno 1734. Oratori, que al llarg del Sant Nadal va ser interpretat a les dues esglésies principals de Leipzig. Any 1734.
Aquest és el títol original de la obra que Bach començà a estrenar el 25 de Desembre de 1734. I diem que començà a estrenar-se aquell dia per que no va ser fins dues setmanes més tard que va concloure, ja entrats a l'any següent, el dia 6 de gener de 1735, Diada de Reis. Aquesta dilatació temporal és deguda al fet que aquesta obra no és un oratori convencional sinó un conjunt de sis cantates destinades a commemorar les diferents festivitats que l'església luterana celebrava entre la diada de Nadal i la de Reis, que eren les següents:
Feria I Nativitatis Christi, 25 de desembre.
Feria II Nativitatis Christi, 26 de desembre.
Feria III Nativitatis Christi, 27 de desembre.
Dominica post Nativitatis Christi, diumenge després de Nadal.
Festo Circumcisionis Christi, diada de Cap d'Any, l'1 de gener.
Dominica post Festum Circumcisionis Christi, diumenge després de Cap d'Any.
Festo Epiphanias, Diada de Reis.
De les set festivitats, la quarta i la sisena eren movibles, és a dir, s'esdevenien cada any en dies diferents i no sempre es celebraven, a causa de la configuració canviant del calendari litúrgic luterà, condicionat per la Pasqua de Resurrecció. Un exemple d'això el trobarem al mateix Oratori de Nadal, que no conté cap cantata per a la festivitat del Diumenge després de Nadal senzillament per que l'any 1734 aquest diumenge va ser el dia 26 de desembre, dia en que va coincidir amb la Feria II Nativitatis Christi, el segon dia de Nadal, festivitat de rang superior i que va ser la que es va celebrar amb la cantata corresponent, la segona de les sis que integren l'Oratori.
Des de la seva arribada a Leipzig al juny de 1723, Bach havia escrit nombroses cantates per a celebrar totes les festivitats del calendari, incloses les festivitats nadalenques. Les cantates nadalenques que han sobreviscut fins als nostres dies són les següents:
Feria I Nativitatis Christi: BWV 63, 91 i 110
Feria II Nativitatis Christi: BWV 40, 121 i 57
Feria III Nativitatis Christi: BWV 64, 133 i 151
Dominica Post Nativitatis Christi: BWV 152, 122 i 28
Festo Circumcisionis Christi: BWV 41, 16, 171, 143 i 190
Dominica post Festo Circumcisionis Christi: BWV 153 i 58
Festo Epiphanias: BWV 65 i 123
Aquestes cantates van ser substituïdes, aparentment només el nadal de 1734-35, per les sis que integren l'Oratori de Nadal.
La forma musical que coneixem com a oratori, nascuda a Itàlia a l'edat mitjana, acabarà tenint la forma d'una òpera religiosa, sobretot amb els grans oratoris de Haendel, contemporanis dels de Bach. Com les òperes, els oratoris seran obres estructurades en tres actes, amb obertura, recitatius, àries i cors, amb uns personatges ben definits i amb una trama argumental. La única diferència amb les òperes serà l'absència de decorats, vestuari i actuació teatral dels cantants, que es limitaran a cantar.
L'Oratori de Nadal de Bach no té res a veure amb els oratoris que acabem de descriure. La denominació "oratorium" amb que Bach bateja aquesta obra prové del fet que totes sis cantates comparteixen la presència d'un evangelista, encarnat en la veu del tenor, que és qui va explicant els fets que s'esdevenen. També justifiquen la seva categoria d'oratori la unitat d'acció que presenta el text, els recitats extrets dels Evangelis i l'accentuada personificació, que arriba a plantejar autèntics papers dramàtics.
Aquesta és la primera de tres obres que Bach denominà "oratori". Les altres dues, escrites pocs mesos després, són l'Oratori de Pasqua BWV 249 i l'Oratori de l'Ascensió, catalogat com a cantata BWV 11. Ambdues obres, molt més breus i que tenen la forma d'una cantata, comparteixen algunes de les característiques de l'Oratori de Nadal com, per exemple, la presència de l'Evangelista narrador.
Un aspecte remarcable de l'Oratori de Nadal és l'aparició, en nombrosos dels seus fragments, de música escrita anteriorment, adaptada ara a un nou text. Aquest és un procediment habitual en Bach, anomenat paròdia. La paròdia és en Bach un veritable art, que sempre serà utilitzat convertint obres profanes en religioses però mai a la inversa. En els comentaris de cada cantata anirem descobrint aquests fragments parodiats, dinou en total, sense descartar que n'hi pogués haver més, indetectables avui dia en no posseir les hipotètiques versions originals.
Per tal de reciclar la música, Bach comptava a Leipzig amb l'ajuda de Christian Friedrich Heinrici (1700-1764), llibretista més conegut pel pseudònim Picander. Aquest personatge, recaptador de taxes postals o alguna cosa semblant, serà el llibretista amb el qual més estretament treballarà Bach durant la seva llarga etapa de Leipzig. Picander va ser un poeta mediocre, que ha deixat la seva petjada a la història només per que Bach musicà els seus llibrets (com ell mateix reconeix en els pròlegs dels seus poemes). Això sí, sabem que tenia coneixements musicals. D'aquí que, sota la tutela del propi Bach, tingués facilitat a l'hora d'inserir un nou text en una música ja escrita, per la qual cosa les paròdies resultants eren força ben aconseguides. En alguns casos seria impossible saber que estem davant d'una paròdia si no posseíssim l'original (per exemple en el cas del cor inicial de la cantata BWV 149). Fins i tot hom especula que, algunes vegades, Bach tenia al davant els dos textos, el profà i el religiós, abans d'escriure la música que hauria de servir per a les dues versions (per exemple, les cantates BWV 30 i 30a). Siguin quins siguin els motius de la paròdia bachiana (existeixen un munt de llibres sobre el tema!) el que realment importa és que gràcies al reciclatge que en feu Bach, algunes obres han arribat fins a nosaltres només en la seva versió parodiada, havent perdut la versió original. I algun exemple destacat el trobarem a l'Oratori de Nadal.
A què es deu, però, el gran nombre d’obres reciclades dins l’Oratori de Nadal? Habitualment, hom assenyala la urgència i la pressa com a justificants de la paròdia. Havent Bach de satisfer les seves obligacions a vegades contra rellotge, sembla obvi que un bon recurs per a estalviar-se feina era canviar la lletra d'una obra ja escrita, pràctica que era habitual en tots els compositors de la seva època. És possible que alguna vegada fos així, però segurament hi havia més motius: Bach era un treballador incansable que havia estat capaç d'escriure una, dues i fins a tres cantates per setmana en els seus primers anys a Leipzig, totes elles obres genials. De la seva ploma només sorgien obres mestres, fossin quines fossin les circumstàncies del moment. Podrem, doncs, restar satisfets atribuint la paròdia únicament a les urgències de Bach?
Sabem, per exemple, que pràcticament tots els fragments parodiats a l'Oratori de Nadal de 1734 provenen de cantates profanes escrites entre 1731 i 1733; cantates, doncs, de recent composició. Tot i la seva magnífica música, es tractava d'obres circumstancials, destinades a celebracions esporàdiques (aniversaris i visites de la noblesa local), les quals, en teoria... no havien d'interpretar-se mai més!
Probablement Bach pensava que no podia deixar morta una música com aquella. Per què no destinar-la a la lloança de Déu? Per què no fer-la sonar de nou, a l'església, dotada d'un nou missatge? Potser Bach despreciava els reis, prínceps i princeses en honor dels quals escrivia les seves cantates profanes, a vegades per obligació i a vegades per interès propi. Potser creia que la seva obra només era digna de Déu. Oferim-la doncs, devia pensar, al Senyor, que és l'únic digne de rebre-la! Recordem, per acabar, que la paròdia sempre convertia obres profanes en religioses, però mai a la inversa. Heus ací una clara mostra de qui considerava Bach digne de la seva música i qui no.
El Nadal de 1734, Bach disposava de cantates de sobres per a cobrir les celebracions que s'aproximaven. No tenia cap necessitat d'escriure una obra nova. Tot i així, construí el seu Oratori i, en la seva construcció, com diríem avui dia, utilitzà materials reciclats. Potser l'Oratori de Nadal no és res més que un subterfugi, un camí secundari, una porta amagada a través de la qual Bach va poder oferir finalment la seva música a aquell qui realment la inspirava.
J.M.S. CANTATA I
Jauchzet, frohlocket, auf, preiset die Tage Am 1sten Heil. Weihnacht-Feyertage, Frühe zu St Nicolai und Nachmittage zu St Thomae.
Per al primer dia del Sant Nadal, al matí a Sant Nicolau i a la tarda a Sant Tomàs. Aquest és l'encapçalament del llibret, mentre que la partitura indica un lacònic Feria I Nativitatis Christi. La cantata és brillant i solemne, acord amb el dia festiu que celebra. L'enorme cor inicial , amb trompetes, timbals, flautes, oboès i corda, arrenca amb el potent retruc dels timbals. Estem davant del primer fragment parodiat de l'Oratori de Nadal, ja que prové de la cantata profana BWV 214, escrita el 1733. Com veurem, aquesta cantata serà pràcticament parodiada en la seva totalitat a l'obra que ens ocupa.
També és una paròdia l'ària Nº 4, Bereite dich, Zion, extreta de la cantata profana BWV 213, també de l'any 1733. El següent moviment de la cantata serà la coral Wie soll ich dich empfangen, que Bach adapta a la melodia de Hans Leo Hassler que apareix repetidament a la Passió segons St. Mateu, on esdevé gairebé el seu leimotive. Tornarem a parlar d'aquesta melodia a la darrera cantata de l'Oratori. Acabarem comentant que l'elegant ària GroBer Herr, o starker König, protagonitzada per la trompeta tronant, és de nou una paròdia extreta, com el cor inicial, de la cantata BWV 214. La primera cantata de l'Oratori conclou amb una coral solemnitzada per les intervencions de trompetes i timbals. I PART: FESTA DE NADAL
(Feria I Nativitatis Christi) 1. COR
Alegreu-vos, exulteu! Celebreu aquests dies,
lloeu allò que l'Altíssim ha fet avui!
Deixeu el temor, bandegeu el plany,
canteu plens d'alegria i exultants!
Adoreu l'Altíssim amb cors magnífics,
glorifiquem el nom del Senyor! 2. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: Per aquells dies, sortí un edicte del Cèsar August que fessin el cens de tot el món. I tothom anava a empadronar-se, cadascú a la seva població. També Josep va anar de la Galilea, de la ciutat de Natzaret, a la Judea, a la ciutat de David, anomenada Betlem, ja que era de la casa i de la família de David, per empadronar-se juntament amb Maria, la seva muller, que estava embarassada. Mentre eren allà se li van complir els dies del part. 3. RECITATIU (Contralt)
El meu estimat Espòs,
el Salvador, del llinatge de David,
per a conhort i salvació del món,
naixerà ja.
Ara l'estel de Jacob lluirà;
la seva llum ja esclata.
Alça't, Sion, i deixa ja el plor,
el teu bé creix i s'eleva. 4. ÀRIA (Contralt)
Prepara't, Sion, amb inclinació tendra,
a veure aviat a casa teva el més Bell i Estimat!
Les teves faccions
avui han de resplendir, més belles encara.
Afanya't a estimar ardentment el teu Espòs! 5. CORAL
Com us he de rebre?
Com he de trobar-me amb vós?
Oh desig de la terra sencera,
oh gala de la meva ànima!
Jesús, Jesús, poseu
dins meu la torxa
per tal que allò que us és grat
sia per mi conegut i sabut. 6. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: I va infantar el seu fill primogènit, i l'embolcallà i l'ajagué en una menjadora, perquè no tenien lloc a l'hostal. 7. CORAL (Soprano)
Ha vingut pobre a la terra.
RECITATIU (Baix)
Qui enaltirà com cal l'amor
amb què el nostre Salvador té cura de nosaltres?
CORAL (continuació)
Que tingui pietat de nosaltres.
RECITATIU (continuació)
Ah, qui és capaç de comprendre
com el commou el patiment dels homes?
CORAL (continuació)
I [ens] faci rics al Cel.
RECITATIU (continuació)
El Fill de l'Altíssim ve al món
perquè li plau la seva salvació.
CORAL (continuació)
I iguals als seus àngels estimats.
RECITATIU (final)
Per això ha volgut néixer com a home.
CORAL (final)
Kyrie eleison! 8. ÀRIA (Baix)
Gran Senyor, Rei poderós,
salvador estimat, oh que de poc
aprecieu l'esplendor de la terra!
Aquell qui sustenta el món sencer.
que n'ha creat l'esplendor i les gales,
ha de dormir en una dura menjadora. 9. CORAL
Ah adorat Bon Jesuset!,
feu-vos un bressol net i suau
per reposar dins l'arquella del meu cor,
per tal que mai no us oblidi.
Traducció dels textos lírics i adaptació, d'acord amb el text alemany, dels passatges bíblics en versió dels monjos de Montserrat, per Gabriel de la S. T. Sampol.
| ERSTER TEIL
Am ersten Weihnachtsfeiertage 1. CHOR
Jauchzet, frohlocket, auf, preiset die Tage,
Rühmet, was heute der Höchste getan!
Lasset das Sagen, verbannet die Klage,
Stimmet voll Jauchzen und Fröhlichkeit an!
Dienet dem Höchsten mit herrlichen Chören,
Laßt uns den Namen des Herrschers verehren! 2. REZITATIV, Evangelist
Es begab sich aber zu der Zeit, daß ein Gebot von dem Kaiser Augusto ausging, daß alle Welt geschätzet würde. Und jedermann ging, daß er sich schätzen ließe, ein jeglicher in seine Stadt. Da machte sich auch auf Joseph aus Galiliäa, aus der Stadt Nazareth, in das jüdishce Land zur Stadt David, die da heißet Bethlehem; darum, daß er von den Hause und Geschlechte David war, auf daß er sich shätzen ließe mit Maria, seinem vertrauten Weibe, die war schwanger. Und als sie daselbst waren, kam die Zeit, daß sie gebären sollte. 3. REZITATIV, Alt
Nun wird mein liebster Bräutigam,
Nun wird der Held aus Davids Stamm
Zum Trost, sum Heil der Erden Einmal geboren werden.
Nun wird der Stern aus Jakob scheinen,
Sein Strahl bricht schon hervor.
Auf, Zion, und verlasse nun das Weinen,
Dein Wohl steigt hoch empor. 4. ARIE, Alt
Bereite dich, Zion, mit zärtlichen Trieben,
Den Schönsten, den Liebsten bald bei dir zu sehn!
Deine Wangen
Müssen heut viel schöner prangen,
Eile, den Bräutigam sehnlichst zu lieben! 5. CHORAL
Wie soll ich dich empfangen,
Und wie begegn' ich dir?
O aller Welt Verlangen,
O meiner Seelen Zier!
O Jesu, Jesu, setze
Mir selbst die Fackel bei,
Damit, was dich ergötze,
Mir kund und wissend sei. 6. REZITATIV, Evangelist
Und sie gebar ihren ersten Sohn, und wickelte ihn in Windeln und legte ihn in eine Krippen, denn sie hatten sonst keinen Raum in der Herberge. 7. CHORAL, Chor-Sopran, mit Rezitativ, Bass
Er ist aud Erden kommen arm,
REZITATIV
Wer will die Liebe rech erhöhn,
Die unser Heiland vor uns hegt?
CORAL
Daß er unser sich erbarm,
REZITATIV
Ja, wer vermag es einzusehen,
Wie ihn der Menschen Leid bewegt?
CORAL
Und in dem Himmel mache reich
REZITATIV
Des Höchsten Sohn kömmt in die Welt;
Weil ihm iht Heil so wohl gefällt,
CORAL
Und seinen lieben Engeln gleich.
REZITATIV
So will er selbst als mensch geboren werden.
CORAL
Kyrieleis! 8. ARIE, Bass
Großer Herr, o starker König,
Liebster Heiland, o wie wenig
Achtest du der Erden Pracht!
Der die ganze Welt er hält,
Ihre Pracht und Zier erschaffen,
Muß in harten Krippen schlafen. 9. CHORAL
Ach mein herzliebes Jesulein,
Mach dir ein rein sanft Bettelein,
Zu ruhn in menines Herzens Schrein,
Daß ich nimmer vergesse dein! La versió alemanya segueix la numeració integral de les sis cantates de l’Oratori, per tal de facilitar-ne el seguiment. | | CANTATA II
Und es waren Hirten Segons el llibret de 1734, la cantata, seguint el torn alternatiu, s'executà al matí a St. Tomàs i a la tarda a St. Nicolau. Destinada al segon dia de Nadal, la seva temàtica es basa en l'anunci als pastors del naixement de Jesús. Aquest rerafons pastoral impregna l’atmosfera de la simfonia que obre la cantata, deliciós moviment amarat de pau i felicitat, on els quatre oboès (2 oboès da caccia i 2 oboès d'amore) dialoguen amb el conjunt de cordes i flautes. Albert Schweitzer, Premi Nobel de la Pau, veia en aquesta simfonia un diàleg entre un cor d'àngels (cordes i flautes) i un de pastors (oboès).
La música de l'ària Frohe Hirten, eilt, sisè moviment de la cantata, és una nova reutilització d'una ària originària de la cantata BWV 215, aquí reelaborada. De la cantata profana BWV 213, Hercules auf dem Scheidewege, prové la segona ària de la cantata, Schlafe, mein Liebster. Allà l'ària cantava una cançó de bressol a Hercules per tal que s'abandonés als plaers terrenals, abandonant la virtut. Aquí, transportada per a contralt en lloc de soprano i amb l'afegitó de flautes i oboès ens il·lustrarà deliciosament el somni de l'infant Jesús. Després d'una breu intervenció de l'Evangelista, el cor entonarà el cantus angelicus, Ehre sei Gott in her Höhe, en tres impressionants seccions. Un recitatiu del baix ens convidarà a unir-nos al cant dels àngels, que entonaran la coral conclusiva on flautes i oboès reproduiran ecos de la simfonia que obria la cantata. II PART: SEGONA FESTA DE NADAL
(Feria II Nativitatis Christi)
1. SIMFONIA 2. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: Hi havia a la mateixa contrada uns pastors que al camp vora la cleda guardaven de nit el seu ramat. I vet aquí que se'ls aparegué l'àngel del Senyor, i la glòria del Senyor els envoltà amb la seva llum, i es van espantar molt. 3. CORAL
Apunta, oh bella llum de l'alba,
i deixa clarejar el cel!
Tu, poble de pastors, no tinguis por,
perquè els àngels et diuen
que aquest feble infantó
serà el nostre conhort i la nostra joia,
sotmetrà Satanàs
i finalment ens durà la pau. 4. RECITATIU (Tenor, Soprano)
Evangelista:
I l'àngel els digué:
Àngel: No tingueu por. Mireu: us anuncio una gran alegria, que ho serà per a tot el poble. Perquè avui, us ha nascut el Salvador, que és el Crist, el Senyor, a la ciutat de David. 5. RECITATIU (Baix)
Allò que Déu va anunciar a Abraham
ara permet que al cor de pastors
es mostri complert.
Un pastor en altre temps totes aquestes coses
va saber de Déu .
I ara serà també un pastor que el fet
que a aquell va ser promès aleshores,
coneixerà complert. 6. ÀRIA (Tenor)
Feliços pastors, aneu-hi, afanyeu-vos,
prou i massa ja heu estat aturats,
afanyeu-vos per veure Infant encisador!
Aneu-hi, l'alegria serà més que gran,
mireu de guanyar-vos-en la delicadesa,
aneu-hi i repareu el cor i els sentits. 7. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: I això us servirà de senyal: trobareu l’infant en bolquers i ajagut en una menjadora. 8. CORAL
Mireu-lo, allà jeu, dins una fosca establia,
aquell que té domini damunt tota cosa;
allà on sol cercar menjar un bou,
hi jeu ara l'Infant de la Verge. 9. RECITATIU (Baix)
Així doncs, aneu-hi, pastors, aneu-hi,
per tal que vegeu el miracle
i trobeu el Fill de l'Altíssim
que jeu en una dura menjadora.
Així doncs, canteu al costat del seu bressol
amb un to ben dolç
i a cor
aquesta cançó per adormir-lo. 10. ÀRIA (Contralt)
Dorm, estimadó, gaudeix del repòs,
vetlla més tard pel bé de tot!
Repara el pit,
experimenta el goig
amb què ens alegrem el cor! 11. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: I de sobte s'uní a l'àngel la gernació de la milícia celestial que lloava Déu dient: 12. COR
Els àngels: Glòria a Déu a dalt del cel, i pau a la terra, i als homes complaença. 13. RECITATIU (Baix)
Ben escaientment, àngels, exulteu i canteu,
que avui [tot] ens ha reeixit!
Vinga! Afegirem les nostres veus a les vostres,
podem alegrar-nos tant com vosaltres. 14. CORAL
Us cantem enmig de la vostra milícia
amb tota força: lloança, honor i glòria,
perquè vós, oh hoste tant de temps desitjat,
ara us heu presentat. Traducció dels textos lírics i adaptació, d'acord amb el text alemany, dels passatges bíblics en versió dels monjos de Montserrat, per Gabriel de la S. T. Sampol. | ZWEITER TEIL
(Am zweiten Weihnachtsfeiertage) 10. SINFONIA 11. REZITATIV, Evangelist
Und es waren Hirten in derselben Gegend auf dem Felde bei den Hürden, die hüteten des Nachts ihre Herde. Und siehe, des Herren Engel trat zu ihnen, und die Klarheit des Herren leuchtet um sie, und sie furchten sich sehr. 12. CHORAL
Brich an, o schönes Morgenlicht,
Und laß den Himmel tagen!
Du Hirtenvolk, erschrecke nicht,
Weil dir die Engel sagen,
Daß dieses schwache Knäbelein
Soll unser Trost und Freude sein,
Dazu den Satan zwingen
Und letzlich Frieden bringen. 13. REZITATIV, Evangelist
Und der Engel sprach zu ihnen;
Der Engel
Fürchtet euch nicht, siehe, ich verkündige euch große Freude, die allem Volke widerfahren wird. Denn euch ist heute der Heiland geboren, welcher ist Christus, der Herr, in der Stadt David. 14. REZITATIV , Bass
Was Gott dem Abraham verheißen,
Das läßt er nun dem Hirtenchor
Erfüllt erweisen,
Ein Hirt hat alles das zuvor
Von Gott erfahren müssen.
Und nun muß auch Hirt die Tat,
Was er damals versprochen hat,
Zuerst erfüllet wissen. 15.ARIE, Tenor
Frohe Hirten, eilt, ach eilet,
Eh' ihr euch zu lang verweilet,
Eilt, das holde Kind zu sehn.
Geht, die Freude heißt zu schön,
Sucht die Anmut zu gewinnen,
Geht und labet Herz und Sinnen! 16. REZITATIV, Evangelist
Und das habt zum Zeichen: Ihr werdet finden das Kind in Windeln gewickelt in einer Krippen liegen. 17. CHORAL
Schaut hin, dort liegt im finstern Stall,
Dess' Herrschaft gehet überall.
Da Speise vormals sucht ein Rind,
Da ruhet jetzt der Jungfrau'n Kind. 18. REZITATIV, Bass
So geht denn hin, ihr Hirten, geht,
Daß ihr das Wunder seht;
Und findet ihr des Höchsten Sohn
In einer harten Krippe liegen,
So singet ihm bei seiner Wiegen
Aus einem süßen Ton
Und mit gesamtem Chor
Dies Lied zur Ruhe vor! 19. ARIE, Alt
Schlafe, mein Liebster, genieße der Ruh,
Wache nach diesem vor aller Gedeihen!
Labe die Brust,
Empfinde die Lust,
Wo wir unser Herz erfreuen! 20. REZITATIV, Evangelist
Und alsobald dabei dem Engel die Menge der himmlischen Heerscharen,die lobten Gott und sprachen: 21. CHOR
Ehre sei Gott in der Höhe und Friede auf Erden und den Menschen ein Wohlgefallen. 22. REZITATIV, Bass
So recht, ihr Engel, jauchzt und singet,
Daß es uns heut so schön gelinget!
Auf denn! wir stimmen mit euch ein,
Uns kann es, so wie euch, erfreun. 23. CHORAL
Wir singen dir in deinem Heer
Aus aller Kraft Lob, Preis und Ehr,
Daß du, o lang gewünschter Gast,
Dich nunmehr eingestellet hast. La versió alemanya segueix la numeració integral de les sis cantates de l’Oratori, per tal de facilitar-ne el seguiment.
| |
CANTATA III
Herrscher des Himmels, erhöre das Lallen Només a l'església de Sant Nicolau s'interpretà música el 27 de desembre de 1734. La cantata que s'hi executà, la tercera de les sis, tanca el primer bloc de l'Oratori de Nadal. Les tres primeres cantates s'estructuren seguint una clara simetria tonal (Re major-Sol menor-Re major) i orquestral, intervenint a la primera i a la tercera les trompetes i els timbals, deixant a la segona cantata una disposició més modesta i intimista.
El cor inicial d'aquesta tercera cantata és una nova paròdia. Es tracta d'una reutilització del cor final de la cantata profana BWV 214. Aquest cor deriva musicalment del cor inicial de la cantata en qüestió, que, com hem vist anteriorment, és també parodiat a la primera cantata de l'Oratori de Nadal.
Els dos següents moviments presenten la continuació de la narració de l'Evangelista i el cor de pastors, que recorda les escenes de multituds de la Passió segons St. Mateu. Un breu recitatiu i una breu coral ens condueixen al sisè moviment de la cantata, el duet Herr, dein Mitleid, nova paròdia que prové de la cantata profana BWV 213. Es tracta d'una deliciosa peça on els oboès acompanyen els dos cantants.
Segueix l'Evangelista explicant els fets i introduint una nova ària per a contralt, SchlieBe, mein Herze, que no podem demostrar que sigui una paròdia tot i que podria molt bé ser-ho. La presència del violí nu al costat de la veu humana en fa un fragment de fort contingut emotiu. Els quatre següents moviments són breus recitatius i corals que desemboquen en el cor final: la inusual indicació de Bach Da capo il coro ens remet a la repetició íntegra del cor inicial, tal com s'esdevé també a les cantates BWV 172 i 193. III PART: 3er DIA DEL TEMPS DE NADAL
(Feria III Nativitatis Christi)
1. COR
Sobirà del cel, escolteu els balboteigs,
digneu-vos a acollir els febles cants
quan la vostra Sion us exalça amb psalms.
Escolteu les exultants lloances dels cors
ara quan us tributem honor,
perquè el nostre bé està assegurat. 2. RECITATIU (Tenor)
Evangelista:I quan els àngels els deixaren i se n'anaren cap al cel,els pastors es deien uns als altres: 3. COR
Els pastors: Arribem-nos fins a Betlem a veure aquest fet que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber. 4. RECITATIU (Baix)
Ha conhortat el seu poble,
ha alliberat el seu Israel,
ha enviat l'ajut des de Sion
i ha acabat amb el nostre patiment.
Mireu, pastors, allò que ha fet;
aneu-hi, això hi trobareu. 5. CORAL
Tot això ha fet per nosaltres,
per manifestar el seu gran amor;
que se n'alegri tota la Cristiandat
i li'n faci gràcies eternament.
Kyrie eleison. 6. DUET (Soprano, Baix)
Senyor, la vostra compassió, la vostra pietat
ens conhorta i ens fa lliures.
El vostre propici favor i el [vostre] amor,
el vostre prodigiós anhel,
fan que la vostra fidelitat al Pare
es renovelli. 7. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: I hi anaren de pressa i trobaren Maria i Josep amb l'Infant ajagut a la menjadora. En veure-ho, van fer saber allò que els havien dit sobre aquest nen; i tots els qui ho sentien quedaven meravellats d'allò que els contaven els pastors. Maria per la seva banda, conservava tots aquests mots i els meditava en el seu cor. 8. ÀRIA (Contralt)
Estoja, cor meu, aquest benaurat miracle
fermament en la teva fe!
Permet que aquest miracle, les obres divines,
sempre la força
sia de la teva feble fe! 9. RECITATIU (Contralt)
Sí, sí! El meu cor guardarà
allò de què en aquest temps propici
per a la seva benaurança
prova segura ha tingut. 10. CORAL
Us guardaré amb diligència,
per vós
viuré aquí,
per vós en partiré.
Amb vós a la fi m’elevaré,
ple d'alegria,
per sempre,
cap enllà, cap a l'altra vida. 11. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: I els pastors se'n tornaren glorificant i lloant Déu per tot allò que havien sentit i vist, tal com els havia estat anunciat. 12. CORAL
Alegreu-vos entretant,
perquè la vostra Salvació
ha nascut aquí Déu i home alhora,
aquell qui és
el Senyor i el Crist,
a la ciutat de David, elegida entre moltes. 13. COR (da capo)
Sobirà del cel, escolteu els balboteigs,
digneu-vos a acollir els febles cants,
quan la vostra Sion us exalça amb psalms.
Escolteu les exultants lloances dels cors
ara quan us tributem honor,
perquè el nostre bé està assegurat. Traducció dels textos lírics i adaptació, d'acord amb el text alemany, dels passatges bíblics en versió dels monjos de Montserrat, per Gabriel de la S. T. Sampol.
| DRITTER TEIL
(Am dritten Weihnachtsfeiertage) 24. CHOR
Herrscher des Himmels, erhöre das Lallen,
Laß dir die matten Gesänge gefallen,
Wenn dich dein Zion mit Psalmen erhöht!
Höre der Herzen frohlockendes Preisen,
Wenn wir dir jetzo die Erfurcht erweisen,
Weil unsre Wohlfarht befestiget steht! 25. REZITATIV, Evangelist
Und da die Engel von ihnen gen Himmel fuhren, sprachen die Hirten untereinander: 26. CHOR
Lasset uns nun gehen gen Bethlehem und die Geschichte sehen,die da geschehen ist,die uns der Herr kundgetan hat. 27. REZITATIV, Bass
Er hat sein Volk getröst',
Er hat sein Israel erlöst,
Die Hülf aus Zion hergesendet
Und unser Leid geendet.
Seht, Hirten, dies hat er getan;
Geht, dieses trefft ihr an! 28. CHORAL
Dies hat er alles uns getan,0
Sein groß Lieb zu zeigen an;
Dess' frey sich alle Christenheit
Und dank ihm dess' in Ewigkeit.
Kyrieleis! 29. DUETT, Sopran und Bass
Herr, dein Mitleid, dein Erbarmen
Tröstet uns und macht uns frei.
Deine holde Gunst und Liebe,
Deine wundersamen Triebe
Machen deine Vatertreu
Wieder neu. 30. REZITATIV, Evangelist
Und sie kamen eilend und funden beide, Mariam und Joseph, dazu das Kind in der Krippe liegen. Da sie es aber gesehen hatten, breitetensie das Wort aus, welches zu ihnen von diesem Kind gesaget war. Und alle, für die es kam, wunderten sich der Rede, die Ihnen die Hirten gesaget hatten. Marai aber behielt alle diese Worte und bewegte sie in ihrem Herzen. 31. ARIE, Alt
Schließe, mein Herze, dies selige Wunder,
Fest in deinem Glauben ein!
Lasse dies Wunder, die göttlichen Werke,
Immer zur Stärke
Deines schwachen Glaubens sein. 32. REZITATIV, Alt
Ja, ja, mein Herz soll es bewahren,
Was es an dieser holden Zeit
Zu seiner Seligkeit
Für sicheren Beweis erfahren. 33. CHORAL
Ich will dich mit Fleiß bewahren
Ich will dir
Leben hier,
Dir will ich abfahren,
Mit dir will ich endlich schweben
Voller Freud
Ohne Zeit
Dort im andern Leben. 34. REZITATIV, Evangelist
Und die Hirten kehrten wieder um, preiseten und lobten
Gott um alles, das sie hesehen und gehöret hatten, wie denn zu ihnen gesaget war. 35. CHORAL
Seid froh dieweil,
Daß euer Heil
Ist hie ein Gott und auch ein Mensch geboren,
Der, welcher ist
Den Herr und Christ
In Davids Stadt, von vielen auserkoren. (Da Capo) 24. CHOR
Herrscher des Himmels, erhöre das Lallen,
Laß dir die matten Gesänge gefallen,
Wenn dich dein Zion mit Psalmen erhöht!
Höre der Herzen frohlockendes Preisen,
Wenn wir dir jetzo die Erfurcht erweisen,
Weil unsre Wohlfarht befestiget steht! La versió alemanya segueix la numeració integral de les sis cantates de l’Oratori, per tal de facilitar-ne el seguiment. | | CANTATA IV
Fallt mit Danken, fallt mit Loben La circumcisió, ritual jueu al qual es sotmetien els nounats als set dies de néixer, donava nom al primer dia del nou any en el calendari luterà: la Festo Circumcisionis Christi. Segons el llibret de 1734, la cantata que ara ens ocupa va ser interpretada l'1 de gener de 1735, al matí a St. Tomàs i a la tarda a St. Nicolau, tot i que alguns estudiosos com Andreas Bomba suposen que només es va produir l'execució matinal. A diferència de les altres cantates conservades per a la festa de la circumcisió de Crist, en aquesta cantata no hi ha cap referència a l'inici de l'any.
Novament la cantata profana BWV 213 ens prestarà un del seus moviments per a ser degudament parodiat i convertir-se en el cor inicial que dóna nom a la cantata: Fallt mit Danken, fallt mit Loben, on Bach manté el dispositiu original, amb dues trompes, dos oboès i les cordes, sense timbals, dotant així aquest cor d'un clima d'alegria continguda. El tractament del cor és força homòfon, amb escassos passatges imitatius.
Dos recitatius, el segon amb el baix acompanyat pel soprano entonant una coral de melodia desconeguda (potser obra del propi Bach), ens condueixen a la primera ària de la cantata: FlöBt, mein Heiland, FlöBt dein Namen, que també prové de la cantata BWV 213. Es tracta d'una deliciosa ària d'eco, on Bach ens farà sentir les respostes Ja / Nein (Sí / No) de la segona veu reforçada pels ecos de l'oboè. El següent moviment serà un recitatiu per a baix on el soprano cantarà simultàniament una melodia de coral que novament sembla ser obra del propi Bach, fet realment extraordinari. Malgrat la seva brevetat, es tracta d'un fragment replet de subtileses musicals, algunes només accessibles a través d'un minuciós estudi de la partitura.
El sisè moviment de la cantata és una sensacional ària per a tenor: Ich will nur dir zu Ehren Leben, novament una paròdia extreta de la cantata BWV 213, al text de la qual s'hi adaptava molt millor que al nou text de l'Oratori de Nadal (el texte original era: Sobre les meves ales planejaràs, sobre elles ascendiràs als estels com l'àliga). Estem davant d'una obra mestra del contrapunt, una magnífica fuga a 4 veus assumides successivament pel violí I, el violí II, el baix continu i la veu del tenor. La cantata conclou amb una coral la melodia de la qual no pertany a cap coral conegut i que podria ser, doncs, obra del propi Bach. Els tres fragments d’aquesta cantata on apareixen melodies de coral desconegudes la fan realment singular: si són obra del propi Bach, constitueixen un fet únic en la seva extensa producció. IV PART: DIA DE CAP D'ANY
(Festo Circumcissionis Christi) 1. COR
Prosterneu-vos amb gratitud, prosterneu-vos amb lloança
davant el tron de gràcia de l'Altíssim!
El Fill de Déu
de la terra
Salvador i Redemptor esdevindrà;
el Fill de Déu
esmorteirà la ira i la ràbia dels enemics. 2. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar-lo, li posaren el nom de Jesús, nom que havia dit l'Àngel abans que fos concebut en el si matern. 3a. RECITATIU (Baix)
Emmanuel, oh dolça paraula!
El meu Jesús vol dir la meva empara,
el meu Jesús vol dir la meva vida,
el meu Jesús se m'ha lliurat,
el meu Jesús sempre
serà davant la meva vista.
El meu Jesús vol dir la meva joia,
el meu Jesús [em] repara cor i pit.
3b. DUET (Coral i Arioso)
CORAL (Soprano)
Jesús, estimada vida meva,
Espòs de la meva ànima,
vós que us heu lliurat per mi
a l'amarg Arbre de la Creu.
ARIOSO (Baix)
Veniu, vull abraçar-vos amb joia,
el meu cor mai no us abandonarà.
Oh, porteu-me amb vós!
3c. RECITATIU (Baix)
També a l'hora de la mort vós em
sereu el més estimat de tots;
enmig de la necessitat, el perill i la fatiga
miraré envers vós ardentment.
Quina por, al capdavall, m'inspirarà la Mort?
Jesús meu, en morir-me
sé que no seré destruït;
el vostre nom és inscrit en mi
i ha foragitat el temor de la mort. 4. ÀRIA (Soprano, Eco)
Inspira, Salvador meu, inspira el vostre Nom
ni la més petita mica
d'aspre terror?
No, vós mateix dieu que no.
(Eco: No)
M'he d'espantar doncs de morir?
No, vet aquí la vostra dolça paraula!
O [més aviat] me n'hauré d'alegrar?
Sí, vós mateix, Salvador, dieu que sí.
(Eco: Sí) 5. DUET (Arioso amb Coral)
ARIOSO (Baix)
Doncs bé, que sols el vostre Nom
sia dins el meu cor.
Així, vull anomenar-vos delícia,
ja que el pit i el cor cremen d'amor per Vós.
Tanmateix, estimat, digueu-me:
com us puc enaltir, com us ho puc agrair?
CORAL (Soprano)
Jesús, joia i goig meus,
esperança, tresor i empara meus,
Redemptor meu, empara i salvació meves,
pastor i rei, llum i sol!
Oh, com puc dignament,
Senyor meu Jesús, lloar-vos? 6. ÀRIA (Tenor)
Vull viure tan sols per glorificar-vos,
Salvador meu; doneu-me força i coratge
per tal que el meu cor rectament actuï fervorós!
Doneu-me fortalesa
perquè la vostra gràcia dignament
i amb agraïment celebri. 7. CORAL
Jesús, guieu la meva empresa,
Jesús, quedeu-vos sempre amb mi!
Jesús, freneu els meus sentits,
Jesús, sigueu el meu únic desig,
Jesús, sigueu [sempre] en el meu pensament
Jesús, no em deixeu flaquejar. Traducció dels textos lírics i adaptació, d'acord amb el text alemany, dels passatges bíblics en versió dels monjos de Montserrat, per Gabriel de la S. T. Sampol. | VIERTER TEIL
(Am Feste der Beschneidung Christi)
36. CHOR
Fallt mit Danken, fallt mit Loben,
Vor des Höchsten Gnadenthron!
Gottes Sohn
Will der Erden
Heiland und Erlöser werden.
Gottes Sohn
Däpft der Feinde Wut und Toben. 37. REZITATIV, Evangelist
Und da acht Tage um Waren, daß das Kind beschnitten würde, da ward sein Name genennet Jesus, welcher genennet war von dem Engel, ehe denn er im Mutterleibe empfangen ward. 38a. REZITATIV, Bass
Immanuel, o süßes Wort!
Mein Jesus heißt mein Hort,
Mein Jesus heißt mein Leben,
Mein Jesus hat sich mir ergeben,
Mein Jesus soll mir immerfort
Vor meinen Augen schweben.
Mein Jesus heißt meine Lust,
Mein Jesus labet Herz und brust.
38b. CHORAL und ARIOSO
CHORAL, Sopran
Jesu, du mein liebstes Leben,
Meiner Seelen Bräutigam,
Der du dich vor mich gegeben
An des bittern Kreuzes Stamm!
ARIOSO, Bass
Komm! Ich will dich mit Lust umfassen,
Mein Herze soll dich nimmer lassen,
Ach! So nimm mich zu dir!
38c.REZITATIV, Bass
Auch in dem Sterben sollst du mir
Das Allerliebste sein;
In Not, Gefahr und Ungemach
Seh ich dir sehnlischst nach.
Was jagte mir zuletzt der Tod für Grauen ein?
Mein Jesus! Wenn ich sterbe,
So weiß ich, daß ich nick verderbe.
Dein Name steht in mir geschrieben,
Der hat es Todes Furcht vertrieben. 39. ARIE, sopran und echo-Sopran
Flöst, mein Heiland, flöst dein Namen,
Auch den allerkleinsten Samen
Jenes strengen Schreckens ein?
Nein, du sagst ja selber nein!
(Echo: Nein!)
Sollt ich nun das Sterben scheuen?
Nein, dein süßes Wort ist da!
Oder sollt ich mich erfreuen?
Ja, du Heiland sprichts selbst ja!
(Echo: Ja!) 40. REZITATIV mit CHORAL
REZITATIV, Bass
Wohlan, dein Name soll allein,
In meinem Herzen sein.
So will ich dich entzücket nennen,
Wenn Brust und Herz zu dir vor Liebe brennen.
Doch Liebster, sage mir:
Wie rühm ich dich, wie dank ich dir?
CHORAL, Sopran
Jesu, meine Freud und Wonne,
Meine Hoffnung, Schatz und Teil,
Mein Erlösung, Schutz und Heil,
Hirt und König, Licht und Sonne,
Ach! wie soll ich würdiglich,
Mein Herr Jesu, preisen dich? 41. ARIE, Tenor
Ich will nur dir zu Ehren leben,
Mein Heiland, gib mir Kraft und Mut,
Daß es mein Herz recht eifrig tut!
Stärke mich,
Deine Gnade würdiglich
Und mit Danken zu erherben! 42. CHORAL
Jesus richte mein Beginnen,
Jesus bleibte stets bei mir,
Jesus zäumte mir die Sinnen,
Jesus sei nur mein Begier,
Jesus sei mir in Gedanken,
Jesu, lasse mich nicht wanken! La versió alemanya segueix la numeració integral de les sis cantates de l’Oratori, per tal de facilitar-ne el seguiment. | CANTATA V
Ehre sei dir, Gott, gesungen El text d'aquesta cantata no té relació amb l'evangeli del Diumenge després de la circumcisió de Crist (Mt. 2, 13-23) sinó que, avançant-se a la següent festivitat, ens parla ja de l'Epifania i la visita dels Reis d'Orient.
Aquesta cantata va ser interpretada el dia 2 de gener de 1735, únicament a Sant Nicolau. La disposició instrumental és modesta: dos oboès d'amore, cordes i baix continu. Tot i així, s'inicia amb una pàgina memorable, un meravellós cor de gran envergadura, que ens submergeix en un ambient d'enlluernant brillantor i felicitat. No tenim constància que es tracti d'una paròdia però, si així fos, hauríem de donar gràcies al cel per haver-ne conservat la versió integrada a l'Oratori de Nadal, perduda la versió original.
Un recitatiu de l'Evangelista dona pas al recitatiu i cor Wo ist der neugeborne König der Jüden?, on novament Bach utilitzarà un llenguatge molt semblant al de les escenes de multituds de les passions.
Una coral ens condueix a l'ària Erleucht auch meine finstre Sinnen, una ària per a baix que prové de la cantata profana BWV 215, on era cantada pel soprano amb una diferent instrumentació. Ara, només l'oboè (amb el seu extens ritornello) i el continu acompanyen la veu del cantant.
Dos recitatius de l'Evangelista n'enquadren un del contralt que, acompanyat per la corda, comenta el terror del rei Herodes i els jueus pel naixement de Jesús, donant pas a una nova ària, en aquest cas un terzetto per a soprano, contralt i tenor: Ach, wenn wird die Zeit erscheinen, un dels pocs tercets de Bach, que bé podria ser una paròdia, tot i que no en tenim proves. Les ràpides cadències del violí sol sobre el baix continu són la única instrumentació d'aquesta peça.
La cantata conclou amb un breu recitatiu del contralt i la corresponent coral, també força breu i sense pretensions. V PART: DIUMENGE DESPRÉS CAP D'ANY
(Dominica post f. Circumcisionis Christi) 1. COR
Que glòria, oh Déu, us sia cantada,
que per a vós lloança i gràcies sien a punt.
A vós us exalça el món sencer,
perquè us ha plagut el nostre bé,
perquè avui
tot el nostre anhel s'ha complit,
perquè el vostre favor ens alegra tan magníficament. 2. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: Després d'haver nascut Jesús a Betlem de la Judea, en temps del rei Herodes, vet aquí que els Savis d'orient arribaren a Jerusalem i digueren: 3.COR I RECITATIU (Contralt)
Els Savis: On és el Rei dels jueus tot just nat?
RECITATIU (Contralt)
Cerqueu-lo dins el meu pit,
aquí viu, per a goig meu i seu.
COR (continuació)
Els Savis: Hem vist a l'orient la seva estrella i hem vingut a adorar-lo.
RECITATIU (continuació)
Sortats vosaltres que heu vist aquesta Llum;
això és per la vostra salvació que s'ha esdevingut!
Salvador meu, vós sou la llum,
que també per als gentils lluirà,
i ells, que encara no us coneixen,
com si ja fos així us volen adorar.
Que clara, que límpida la vostra resplendor ha de
ser, Jesús estimat! 4. CORAL
La vostra claror consumeix la fosca,
la negra nit transforma en llum.
Guieu-nos pel vostre camí,
per tal que el vostre rostre
i la vostra llum magnífica,
els puguem mirar eternament. 5. ÀRIA (Baix)
Il·lumineu-me també els sentits enfosquits,
il·lumineu-me el cor
amb la clara lluentor dels [vostres] raigs!
La vostra paraula per a mi la clara llàntia
serà tot el meu camí;
no permetrà que la meva ànima s'iniciï en el Mal. 6. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: Quan el rei Herodes ho va sentir, s'espantà i amb ell tot Jerusalem. 7. RECITATIU (Contralt)
Per què us espanteu?
La presència del meu Jesús pot despertar en vosaltres una tal por?
No hauríeu més tost d'alegrar-vos-en,
atès que ell d'aquesta manera va prometre
restaurar el bé dels homes? 8. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: I va reunir tots els grans sacerdots i els escribes del poble i els preguntava sobre on havia de nèixer el Crist. I ells li digueren: A Betlem de Judea, perquè així ha estat escrit pel profeta: I tu Betlem de Judea, de cap manera no ets el més petit dels clans de Judà, car és de tu que sortirà el cabdill que serà Senyor del meu poble d'Israel.
9. TRIO (Soprano, Contralt, Tenor)
Ah, quan arribarà el temps?
Ah, quan vindrà el Conhort dels seus?
Calleu, que veritablement ja és aquí!
Jesús, ah, veniu a mi! 10. RECITATIU (Contralt)
El meu estimat ja regna.
Un cor, que adora el seu regnat,
i que tot sencer s'hi lliura com a seu,
és el tron del meu Jesús. 11. CORAL
Certament aquesta cambra del meu cor
no és en absolut una sala per a un príncep,
ans una fosca mina;
tanmateix, així que el raig de la vostra Gràcia
hi lluirà semblarà plena de sol.
Traducció dels textos lírics i adaptació, d'acord amb el text alemany, dels passatges bíblics en versió dels monjos de Montserrat, per Gabriel de la S. T. Sampol.
| FÜNFTER TEIL
(Am Sonntage nach Neujahr) 43. CHOR
Ehre sei dir, Gott, gesungen,
Dir sei Lob und Dank bereit'.
Dich erhebet alle Welt,
Weil dir unser Wohl gefällt,
Weil anheut
Unser aller Wunschen gelungen,
Weil uns dein Segen so herrlich erfraut. 44. REZITATIV, Evangelist
Da Jesus geboren war zu Bethlehem im jüdischen Lande zur Zeit des Köinges Herodis, siehe, da kamen die Weisen vom Morgenlande gen Jerusalem und sprachen: 45. CHOR mit REZITATIV, Alt
Wo ist der neugeborne König der Juden?
REZITATIV
Sucht ihn in meiner Brust,
Hier wohnt er, mir und ihm zur Lust!
CHOR
Wir haven seinen Stern gesehen im Morgenlande und sie kommen, ihn anzubeten.
REZITATIV
Wohl euch, die ihr dies Licht gesehen,
Es ist zu eurem Heil geschehen!
Mein Heiland, du, du bist das Licht,
Das auch den Heiden scheinen sollen,
Und sie, sie kennein dich noch nicht
Als sie dich schon verehren wollen.
Wie hell, wie klar muß nich dein Schein,
Geliebter Jesu, sein! 46. CHORAL
Dein Glanz all Finsternis verzehrt,
Die trübe Nacht in Licht verkehrt.
Leit uns auf deinen Wegen,
Daß dein Gesicht
Und herrlichs Licht
Wir ewig schauen mögen! 47. ARIE, Bass
Erleucht auch meine finstre Sinnen,
Erleuchte mein Herze
Durch der Strahlen klaren Schein!
Dein Wort soll mir die hellste Kerze
In allen meinen Werken sein;
Dies lässet die Seele nichts Böses beginnen. 48. REZITATIV, Evangelist
Da das der König Herodes hörte, erschrak er und mit ihm das ganze Jerusalem. 49. REZITATIV, Alt
Warum wollt ihr erschrecken?
Kann meines Jesu Gegenwart euch solche Furcht
O solltet ihr euch nicht Vielmehr darüber freuen,
Weil er dadurch verspricht,
Der Menschen Wolfahrt zu erneuen. 50. REZITATIV, Evangelist
Und ließ versammlen alle Hohenpriester und Schriftgelehrten unter dem Volk und erforschete von ihnen, wo Christus sollte geboren werden. Und sie sagten ihm: Zu Bethlehem im jüdischen Lande; denn also stehet geschrieben durch den Propheten: Und du Bethlehem in jüdischen Lande bist mitnichten die kleinest unter den Fürsten Juda; denn aus dir soll mir kommen der Herzog, der über mein Volk Israel ein Herr sei. 51. TERZETT
SOPRAN: Ach, wenn wird die Zeit erscheinen?
TENOR: Ach, wenn kömmt der Trost der Seinen?
ALT: Schweigt, er ist schon wirklich hier.
SOPRAN und TENOR: Jesu, ach, so komm zu mir! 52. REZITATIV, Alt
mein Liebster herrschet schon.
Ein Herz, das seine Herrschaft liebet,
Und sich ihm ganz zu eigen gibet,
Ist meines Jesu Thron. 53. CHORAL
Zwar ist solche Herzensstube
Wohl kein schöner Fürstensaal,
Sondern eine finstre Grube;
Doch, sobald dein Gnadenstrahl
In denselben nur wird blinken,
Wird er voller Sonnen dünken. La versió alemanya segueix la numeració integral de les sis cantates de l’Oratori, per tal de facilitar-ne el seguiment. | CANTATA VI
Herr, wenn die stolzen Feinde schnauben Seguint la temàtica de la cantata anterior, però ara de manera justificada, la visita dels Reis d'Orient inspira el text d'aquesta cantata per al dia de l'Epifania. Am Feste der Ofenbarung Christi diu el llibret: per a la festa de la manifestació de Crist, car això és el que vol dir Epifania. Va ser interpretada el 6 de gener de 1735, al matí a St. Tomàs i a la tarda a St. Nicolau.
La investigació ha arribat a la conclusió que set dels onze moviments de la cantata, inclosos els cors inicial i final i les àries, són paròdies d'una cantata d'església perduda (BWV 248/VIa) la qual era també paròdia d'una cantata profana de 1731, també perduda (BWV Anh. I, 10). Només els recitatius i la coral central serien, doncs, fragments de nova composició.
El cor inicial reprèn l'ambient de la primera cantata, amb trompetes i timbals a més de flautes, oboès i cordes. Hi destaquen els 48 compassos d'introducció instrumental, que preludien una peça de gran complexitat conceptual i temàtica. Com succeeix a les cantates destinades a la Diada de St. Miquel (BWV 19,50,130 i 149), aquest cor posseeix un cert aire militar, evocant sense dubte l'embestida dels enemics de què parla el text.
Les intervencions recitades de l'Evangelista, Herodes i el soprano, aquest acompanyat per la corda, ens traslladen al quart moviment de la cantata, una dinàmica ària anomenada Nur ein Wink von seinen Händen. Aquí, Bach compara el poder de Déu amb el del Rei, en un moviment on la part instrumental (oboè, cordes i baix continu) ocupa 61 dels 97 compassos de que consta.
L'eix central de la cantata el componen els tres següents moviments: dos recitatius de l'Evangelista que emmarquen una coral de 1535.
Seguidament prendrà el relleu el tenor, amb una parella recitatiu-ària que, conceptualment, constitueixen un mateix bloc. Els dos oboès d'amore, que són presents en ambdós moviments, marcaran, juntament amb el fagot, el ritme saltaire de l'ària Nun mögt ihr syolzen Feinde schrecken, la darrera ària de l'Oratori de Nadal: una nova paròdia d'una cantata perduda.
En el recitatiu que segueix, els quatre cantants intervenen successivament, recordant el recitatiu que precedeix el cor final de la Passió segons Sant Mateu. I arribarem així al cor final de la cantata i de l'Oratori de Nadal: Nun seid ihr wohl gerochen, també paròdia d'una cantata perduda i que és una obra mestra de la genial habilitat de Bach a l'hora de tractar el coral luterà: la melodia que canta el cor és la mateixa que apareix repetides vegades a la Passió segons Sant Mateu i que també ha aparegut a la primera cantata d'aquest Oratori de Nadal. Una melodia que sempre hem sentit carregada de dolor i commoció... però que ara apareix totalment transformada, envoltada d'un vestit esplèndid, preludiada, interludiada i postludiada per tota l'orquestra en la seva màxima brillantor, amb trompetes i timbals! Quantes vegades no hem sentit aquest cor sense adonar-nos-en que estàvem escoltant aquella trista i commovedora melodia, leimotive de la terrible Passió segons Sant Mateu?
Heus aquí una petita mostra del que era capaç de fer aquell qui va tenir a les seves mans tot el poder de la música. VI PART: DIA DELS REIS
(Festo Epiphanias) 1. COR
Senyor, si nostres orgullosos enemics esbufeguen de ràbia,
feu que nosaltres amb fe ferma
albirem el vostre poder i auxili.
Només en vós confiarem;
així podrem de les esmolades urpes
de l'Enemic escapar intactes. 2. RECITATIU (Tenor, Baix)
Evangelista: Llavors Herodes, d'amagat, cridà els Savis, es va informar ben bé per ells del temps de l'aparició de l'estrella. I els va adreçar cap a Betlem i els digué:
Herodes: Aneu i informeu-vos ben bé de l'Infant i, quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber perquè jo també hi vagi i l’adori. 3. RECITATIU (Soprano)
Fals, ja pots cercar com fer caure el Senyor,
i emprar tots els falsos artificis
per perseguir el Salvador,
que aquell la força del qual cap home no pot mesurar,
tanmateix estarà segur.
El teu cor, el teu fals cor, ja és,
amb tota la seva arteria, del Fill de l'Altíssim,
que tu cerques de fer caure, ben conegut. 4. ÀRIA (Soprano)
Just un gest de la seva mà
abat el poder dels homes despoderats.
Aquí tota força queda burlada!
Just que l'Altíssim digui un mot,
s'acaba l'orgull dels enemics.
Oh, així, tot d'una, haurien de
canviar els pensaments dels mortals. 5. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: Ells, després d'escoltar el Rei, sortiren. I vet ací que l'estrella que havien vist a l'Orient els anava al davant fins que s'aturà al damunt d'on era l'Infant. En veure l'estrella en van tenir una gran alegria, i entraren a la casa i trobaren el Nen amb Maria, sa mare, i es prosternaren i l'adoraren, i obriren els seus tresors i li van oferir com a presents or, encens i mirra.
6. CORAL
Jo m'estic al costat del vostre bressol,
bon Jesuset, vida meva;
vinc, i us duc i us faig present
de tot allò que m'heu donat.
Agafeu-ho: és el meu esperit i la meva ment,
el meu cor, la meva ànima i el meu coratge, agafeu-ho tot
i disposeu-ne a pler. 7. RECITATIU (Tenor)
Evangelista: I Déu els va avisar en un somni que no tornessin cap a Herodes i retornaren per un altre camí a la seva terra.
8. RECITATIU (Tenor)
Aneu, doncs! Prou, el meu tresor
no se'n va d 'aquí, queda amb mi,
i jo tampoc no vull que se'n vagi del meu costat.
El seu braç amb amor,
amb impuls tendre
i gran delicadesa m'aferrarà.
Serà sempre el meu Espòs,
li lliuraré pit i cor.
Sé del cert que ell m'estima,
el meu cor l'estima també profundament
i vol glorificar-lo eternament.
Quin enemic ara em podria
fer mal, amb aquesta felicitat?!
Jesús, vós sou i sereu el meu amic;
i si angoixat us implorava,
Senyor, auxilieu-me, que albiri el vostre auxili.
9. ÀRIA (Tenor)
Ja podeu, ja, [provar d']espantar, enemics orgullosos;
com podríeu inspirar-me por?
El meu tresor, la meva empara és aquí amb mi.
Ja podeu, ja, mostrar-vos furiosos,
amenaceu-me i tot d'abatre'm completament,
tanmateix el meu Salvador habita aquí. 10. ARIOSO A QUATRE VEUS (Soprano, contralt, tenor, baix)
Què faran ara els terrors de l'Infern,
què ens faran el món i el pecat,
si reposem en les mans de Jesús? 11. CORAL
Ja esteu del tot venjats
de l'horda dels vostres enemics;
perquè Crist ha esmicolat
tot allò que era contra vosaltres.
La mort, el dimoni, el pecat i l'infern
han estat afeblits completament.
Al costat de Déu té el seu lloc
el gènere humà. Traducció dels textos lírics i adaptació, d'acord amb el text alemany, dels passatges bíblics en versió dels monjos de Montserrat, per Gabriel de la S. T. Sampol.
 Catalunya, 2007
| SECHSTER TEIL
(Am Feste der Erscheinung Christi) 54. CHOR
Herr, wenn die stolzen Feinde schnauben,
So gib, daß wir im festen Glauben
Nach deiner Macht und Hülfe sehn.
Wir wollen dir allein vertrauen;
So können wir den scharfen Klauen
Des Feindes unveresehrt entgehn. 55. REZITATIV.
Evangelist: Da berief Herodes die Weisen heimlich und erlernet mit Fleiß von ihnen, wenn der Stern erschienen wäre. Und weiset sie gen Bethlehem und sprach:
Herodes: Ziehet hin und forschet fleißig nach dem Kindlein, und wenn ihr's findet, sagt mir's wieder, daß ich auch komme und es anbete. 56. REZITATIV, Sopran
Du Falscher, suche nur den Herrn zu fällen,
Nimm alle falsche List,
Dem Heiland nachzustellen;
Der, dessen Kraft kein Mensch ermißt,
Belibt doch in sichrer Hand.
Dein Herz, dein falsches Herz ist schon,
Nebst aller seiner List, des Höchsten Sohn,
Den du zu stürzen suchst, sehr wohl bekannt. 57. ARIE, Sopran
Nyr ein Wink von seinen Händen
Stürzt ohnmächt'ger Menschen Macht.
Hier wird alle Kraft verlacht!
Spricht der Höchste nur ein Wort,
Seiner Feinde Stolz zo enden,
Oh, so müssen sich sofort.
Sterblicher Gedanken wenden. 58. REZITATIV, Envangelist
Als sie nun den König gehöret hatten, zogen sie hin. Und siehe, der Stern, den sie im Morgenlande gesehen hatten, ging für ihnen hin, bis daß er kam, und stund obern über, da das Kindlein war. Da sie den Stern sahen, wurden sie hoch erfreuet und gingen in das Haus und funden das Kindlein mit Maria, seiner Mutter, und fielen nieder und beteten es an und täten ihre Schätze auf und schenkten ihm Gold, Weihrauch und Myrrhen. 59. CHORAL
Ich steh an deiner Krippen hier,
O Jesulein, mein Leben;
Ich komme, bring und schenke dir,
Was du mir hast gegeben.
Nimm hin! es ist mein Geist und Sinn,
Herz, Seel und Mut, nimm alles hin,
Und laß dir's wohl gefallen! 60. REZITATIV, Evangelist
Und Gott befahl ihnen im Traum, daß sie sich nicht sollten wieder zu Herodes lenken, und zogen durch einem anderen Weg wieder in ihr Land. 61. REZITATIV, Tenor
So geht! Genug, mein Schtaz geht nicht von hier,
Er bleibet dabei mir,
Ich will ihn auch nicht von mir lassen.
Sein Arm wird mich aus Lieb
Mit sanftmutsvollem Trieb
Und größter Zärtlichkeit umfassen;
Er soll mein Bräutigam verbleiben,
Ich will ihm Brust und Herz verschreiben.
Ich weiß gewiß, er liebet mich,
Mein Herz liebt ihn auch inniglich
Und wird ihn ewig ehren.
Was könnte mich nun für ein Feind
Bei solchem Glück versehren?
Du, Jesu, bist und bleibst mein Freund;
Und werd ich ängstlich zu dir flehn;
Herr, hilf! so laß mich Hilfe sehn. 62. ARIE, Tenor
Nun mögt ihr stolzen Feinde schrecken;
Was könnt ihr mir für Furcht erwecken?
Mein Schatz, mein Hort ist hier bei mir!
Ich mögt euch noch so grimmig stellen,
Droht nur, mich ganz und gar zu fällen,
Doch seht! mein Heiland wohnet hier 63. REZITATIV, Quartett
Was will der Hölle Schrecken nun,
Was will uns Welt und Sünde tun,
Da wir in Jesu Händen ruhn? 64. CHORAL
Nun seid ihr wohl gerochen
An eurer Feinde Schar,
Denn Christus hat zerbrochen,
Was euch zuwinder war.
Tod, Teufel, Sünd und Hölle
Sind ganz und gar geschwächt;
Bei Gott hat seine Stelle
Das menschliche Geschlecht. La versió alemanya segueix la numeració integral de les sis cantates de l’Oratori, per tal de facilitar-ne el seguiment. Traducció de Gabriel de la S. T. Sampol Comentaris de Josep-Miquel Serra | | CataBach.com La pàgina en català de JS Bach  |
 |
|
| |
