La Pàgina en català de J.S. Bach

BIOGRAFIA DE

JOHANN SEBASTIAN BACH

(1685 - 1750) 



1685___________________________________________________________________
Johann Sebastian Bach neix el 21 de març a Eisenach, Turingia (Alemanya Oriental). Pertany a una extensa família que durant generacions s'ha dedicat a la música, ocupant càrrecs musicals arreu d'Alemanya.
És el vuitè fill de Johann Ambrosius Bach, músic municipal, i Maria Elisabeth Lämmerhirt.
És batejat el 23 de març.

Es sospita que la casa avui considerada el lloc de naixement de J. S. Bach (La "Bach Haus") no ho va ser realment. Possiblement Bach va néixer al nº 35 de l'actual Lutherstrasse, casa que encara avui es conserva.



 

La Bach Haus d'Eisenach

 

1693___________________________________________________________________
Primera documentació de Johann Sebastian com a alumne a l'escola elemental. Se li registren nombroses absències.

 

1694___________________________________________________________________
Mort de Maria Elisabeth a primers de maig.
El 27 de novembre, Johann Ambrosius es casa de nou amb Barbara Margherita Keul, la qual havia quedat vídua ja dues vegades.

 

 

1695___________________________________________________________________
Mort de Johann Ambrosius el dia 24 de febrer, 3 mesos després del seu matrimoni amb Barbara M. Keul.
El petit Johann Sebastian serà acollit a casa del seu germà Johann Christoph, organista a la propera ciutat d'Ohrdruf. Bach inicia la seva educació, tant acadèmica com musical.

 

1700___________________________________________________________________
Acabats els estudis primaris, Bach deixa Ohrdruf i marxa a l'Escola Llatina de Lüneburg, a 340 kms de distància (que haurà de fer a peu). És acceptat i canta al cor.

 

1703___________________________________________________________________
Muda la veu i ha de deixar l´escola i el cor. Intenta trobar feina com a organista a les esglésies de la rodalia però no ho aconsegueix.
Decideix marxar a Weimar, on obté una plaça de violinista a l'orquestra de la cort ducal.
Realitza el peritatge del nou orgue de l'Església Nova d'Arnstadt, població on coneixen bé les aptituds de la família Bach. Les autoritats de la ciutat, impressionades pel seu talent, li ofereixen el càrrec d'organista que Bach acceptarà el dia 9 d'agost.

Església Nova d'Arnstadt
1705___________________________________________________________________

Bach escriu gran quantitat d'obres per a orgue. Viatja a Lübeck per escoltar l'insigne i ancià Buxtehude, un dels més famosos organistes de l'època. S'hi estarà 4 mesos (tenia permís per a 4 setmanes!!!).

 

Hom explica que, estant Bach a Lübeck, se li va oferir la possibilitat de succeir Buxtehude. La condició era casar-se amb la filla de l'ancià organista, senyora ja entrada en anys, cosa que Bach va refusar. 
Un any abans, un altre jove músic anomenat Georg Friedrich Händel havia fet el mateix...

 

 

1706___________________________________________________________________
Torna a Arnstadt. Les autoritats li recriminen la seva llarga absència i qüestionen la seva música. Bach es defensa: Al·lega que el viatge ha significat un gran pas endavant en la seva formació i que ara podrà oferir una música molt millor. A més, en la seva absència ha deixat un substitut de garanties, el seu cosí Johann Ernst, que ha fet molt bona feina (i devia ser veritat, ja que fou el seu successor).
Es produeixen també conflictes amb els alumnes del cor i l'orquestra municipals, amb intents d'agressió inclosos. També se li retreu que una dona (la seva cosina Maria Bàrbara) canti a l'església, cosa prohibida en aquell temps. Bach addueix que la necessita per que els altres cantants són incompetents. Davant tots aquests fets, decideix marxar d'Arnstadt tan aviat com pugui.

La gent d'Arnstadt qüestionava sobretot la llarga durada dels preludis a l'orgue, a la qual cosa Bach va respondre tocant els preludis més curts de la història (que duraven pocs segons). Això encara va irritar més als seus superiors. Primera mostra de la tossuderia de Bach quan hom posava en dubte les seves responsabilitats musicals.

 

Sant Blai de Mühlhausen

1707___________________________________________________________________

Obté el càrrec d'organista a l'església de St. Blai de Mühlhausen, vacant des de la mort de l'organista J. G. Ahle, i marxa d'Arnstadt deixant la plaça al seu cosí Johann Ernst.
L'ambient que Bach troba a Mühlhausen és trist, ja que la ciutat recentment ha patit un greu incendi. Tot i això, les relacions amb les autoritats seran sempre cordials.
Els prohoms de la ciutat fins i tot subvencionen una ambiciosa renovació de l'orgue dissenyada per Bach.

 

1708___________________________________________________________________
Estrena les primeres cantates d'església, entre elles la cantata Gott ist Mein König BWV 71, una de les poquíssimes obres que Bach veurà editades al llarg de la seva vida. Altres cantates primigènies són les BWV 106, 196, 131, 4 i 150 (vegeu la secció Cantates d'Església).
El 17 d'octubre, Bach es casa amb Maria Bàrbara.
Nou mesos després del seu nomenament a Mühlhausen, Bach dimiteix com a organista de St. Blai: Ha rebut una important oferta per a tornar a Weimar, però aquesta vegada serà per la porta gran. Bach ha acceptat el càrrec d'organista de la cort del duc Wilhelm Ernst de Saxonia-Weimar.
Les autoritats de Mühlhausen no hi posen traves, i demanen a Bach que hi torni quan el nou orgue estigui acabat. Les relacions entre Bach i Mühlhausen seguiran cordials durant molts anys.
El 1708 neix, ja a Weimar, Catharina Dorothea, primera filla de Bach i Maria Bàrbara.

 

Weimar

1710___________________________________________________________________

A Weimar Bach entra en contacte amb les tendències musicals europees. Descobreix les obres de mestres com Vivaldi, Corelli, Albinoni, Couperin o el seu contemporani Händel.

 

Bach realitza transcripcions al clavecí o a l'orgue de moltes obres d'aquests compositors, com el Concert per a 4 Clavecins en La Menor BWV 1065 , transcripció literal del Concerto X en Si Menor RV580 de L'Estro Armonico, Op.3 d' Antonio Vivaldi.

 

Neix Wilhelm Friedemann (22 de novembre), primer fill de Bach i compositor cèlebre de gran. Fou el fill predilecte del seu pare. (A la pàgina Curiositats trobareu la llista completa dels fills de Bach).

 

 

1713___________________________________________________________________
Negociacions fallides al darrer moment entre Bach i les autoritats de Halle, ciutat natal de Händel, per tal d'esdevenir-hi organista.

 

 

1714___________________________________________________________________
Neix Carl Philliph Emmanuel (8 de març), futur compositor. Segurament el millor i més famós dels fills de Bach.
El 2 de març, Bach és ascendit al càrrec de Konzertmeister (només per sota del Kapellmeister o Mestre de Capella). Començarà a escriure el seu primer cicle de cantates, una cada mes. Entre d'altres, d'aquest cicle primigeni se n'han conservat les BWV 182, 12, 172, 18, 21, 54, 185 i 63 (vegeu la secció Cantates de Bach).
De Weimar daten també les primeres versions de cantates que Bach reutilitzarà posteriorment, degudament refetes, a Leipzig. Les BWV 147a, 186a, 80a i 70a en són alguns exemples. D'aquesta època són també les primeres cantates profanes, de caire no religiós, com la Cantata de la Caça BWV 208, algunes de les quals seran reciclades posteriorment com a música d'església.

 

 

1716___________________________________________________________________
A finals d'any mor el Kapellmeister Samuel Drese. Bach està segur de ser el successor, però el duc Wilhelm Ernst es decideix pel fill del desaparegut Drese, Johann Wilhelm, músic de molta menys vàlua que Bach.

 


1717____________________________________________________________________
Bach, frustrat i descontent amb el duc Wilhelm Ernst, rep una oferta del príncep Leopold d'Anhalt-Köthen, petit principat situat a uns 100 kms. de Weimar. Leopold li ofereix el desitjat càrrec de Kapellmeister de la seva cort i Bach l'accepta immediatament.
El duc Wilhelm Ernst, però, està enemistat amb la família del príncep Leopold i no accepta la dimissió de Bach. Aquest es nega a continuar amb les seves obligacions a la capella de Weimar i el duc ordena el seu arrest per l'obstinada insistència en obtenir el cessament.
Bach roman a la presó durant 3 setmanes (del 6 de novembre al 2 de desembre) sense donar mostres de penediment. Finalment, el duc Wilhelm Ernst l'autoritza a marxar de Weimar.

L´any 1717 també es produeix la famosa anècdota del concurs amb el cèlebre organista francès Louis Marchand. En el transcurs d'un viatge a Dresde, Bach va ser convidat a enfrontar-se amb Marchand per a veure qui era millor organista. S'explica que Marchand va voler sentir el seu rival mentre assajava, el vespre abans del concurs. Va quedar tan impressionat que aquella mateixa nit va marxar de Dresde corre-cuita per no quedar en ridícul al concurs de l'endemà.


Palau de Köthen


 

1718___________________________________________________________________
Bach entra en funcions a Köthen.
La cort de Leopold és calvinista, per la qual cosa la música religiosa hi és prohibida. Bach es dedica a la música instrumental, sobretot la de cambra, excepte alguna cantata ocasional de caire festiu.

La cort del Príncep Leopold era més aviat modesta, i Köthen era (i és) una ciutat petita. Però Bach era el Kapellmeister d'un príncep que l'apreciava. A Köthen es respirava música per totes bandes. Leopold, a més, era un bon músic que sabia cantar i tocar el clavecí i la viola. I sobretot, el sou de Bach a Köthen era bastant superior al de Weimar.

 

Bach surt freqüentment de Köthen acompanyant Leopold en les seves estades al balneari de Karlsbad, on l'orquestra de Köthen interpreta la seva música.
Gran part de l'obra instrumental de Bach va ser escrita a Köthen: Sonates, Suites i Partites per a instruments solistes (violoncel, violí o teclat), concerts per a violí, clavecí i oboè, les 4 Suites Orquestrals, la 1ª part del Clavecí ben Temperat, etc...

 

 

1719___________________________________________________________________

Es desplaça a Halle on espera poder conèixer Händel, de gira per Alemanya cercant cantants per al seu teatre de Londres. Però quan Bach hi arriba, Händel ja ha marxat.


 

1720___________________________________________________________________
Tornant d'una estada a Karlsbaad, Bach troba la seva esposa Maria Bàrbara morta i enterrada, fulminada per una ràpida malaltia. Dels 7 fills que engendrà, en sobreviuen 4.
Dos mesos més tard mor l'organista de la prestigiosa església de Sant Jaume d'Hamburg i es convoca un concurs entre els millors organistes alemanys per tal d'ocupar la seva plaça. Bach s'hi presenta i supera tots els altres candidats. Però un fet vergonyós el deixarà sense opcions...

 

Bach va estar dues hores improvisant a l' orgue sobre el coral "An Wasserflüssen Babylon" de totes les maneres imaginables... i també les inimaginables. El gran organista Reincken (de 97 anys d'edat!) era present i va expressar a tothom la seva fascinació. En el darrer moment, però, les autoritats d'Hamburg van proclamar que el càrrec d'organista seria per aquell qui diposités a les arques de la parròquia la major quantitat de diners. Era una autèntica i infame subhasta. Tant Bach com els altres candidats de prestigi es retiraren del concurs. El càrrec d'organista va ser per un tal Johann Joachim Heitmann, que pagà 4000 marcs. El pastor Erdmann Neumeister va proclamar, indignat, que si un àngel hagués baixat del cel a tocar l'orgue de St. Jaume, s'hauria quedat sense plaça d'organista a menys que hagués aportat els diners necessaris.


1721___________________________________________________________________
Dedicatòria dels sis Concerts de Brandenburg
El 24 de març, Bach envia al Margrave (marquès) Ludwig de Brandenburg una carta dedicatòria acompanyada de Six Concerts avec plusieurs instrumentsSón els anomenats Concerts de Brandenburg, obra cabdal de la música instrumental de tots els temps (vegeu la secció Instrumental). 




Els Concerts de Brandenburg estan dedicats per Bach a "Sa Altesa Reial", del seu "humil i obedient servidor". Es desconeix quan va ser que el Margrave va encarregar a Bach aquests concerts. Per la carta que acompanya les partitures es dedueix que, un temps abans (potser a Karlsbaad), Bach havia actuat davant el Margrave i aquest li havia demanat una mostra per escrit d'aquella magnífica música. Resulta curiós el fet que les partitures, en morir el Margrave, estaven intactes, com si mai no haguessin estat utilitzades i van ser valorades en una quantitat ridícula.


Al desembre es celebren dos importants casaments a Köthen: Primer, el de J. S. Bach i Anna Magdalena Wülken, filla d'un trompeter de Weissenfels.

La setmana següent és el príncep Leopold qui esdevé marit de la princesa Friederica Henrietta... a qui no agradava gens la música.


 

1722___________________________________________________________________
La nova princesa resulta ser una "amusa", en paraules del propi Bach. No mostra cap interès per la música i l'orquestra entra en una etapa de recessió. Bach té cada dia més clar que la seva etapa a Köthen s'acaba.
El 5 de Juliol mor Johann Kuhnau, Kantor i Director Musices de l'església de St. Tomàs de Leipzig, gran ciutat comercial no gaire lluny de Köthen i on Bach és conegut per haver examinat alguns dels orgues de les seves esglésies.
En un principi, a Leipzig no pensen en Bach com a successor de Kuhnau i cerquen altres candidats.

 

Les autoritats de Leipzig oferiren primer el càrrec vacant a G. P. Telemann, el compositor més famós (més que Bach!) d´Alemanya en aquells dies però aquest, tot i estar inicialment disposat, va acabar declinant l´oferiment. El segon candidat de les autoritats de Leipzig va ser Christoph Graupner, antic alumne de St. Tomàs, i llavors Kapellmeister a Darmstadt. Graupner acceptà, però el seu senyor li negà el permís per marxar tot i que, a canvi, li augmentà el sou (cosa que a Leipzig van interpretar com una maniobra orquestrada per Graupner des del principi). Johann Sebastian Bach va ser, doncs, escollit com a tercera opció...

 


Sant Tomàs de Leipzig


 

1723___________________________________________________________________
Bach, després de molts dubtes, decideix optar a la Cantoria de St. Tomàs.

Bach era conscient de les exigències del càrrec de Kantor. No tan sols hauria de supervisar tota la música que s´interpretava a les esglésies de Leipzig sinó que hauria de fer literalment de mestre dels alumnes, joves orfes, molts dels quals destacaven per la seva indisciplina. El Kantor era un càrrec subaltern, supeditat al Consell Municipal i al Rector de l'escola de Sant Tomàs. Però era també un càrrec de prestigi que havia estat ocupat per músics de renom en el passat. El sou (part en efectiu i part en espècies com llenya, vi o blat) no era pas modest, i calia afegir-hi nombrosos ingressos extraordinaris en dur implícit el càrrec de Director Musices, màxima autoritat musical de la ciutat. El Director Musices ostentava el monopoli (remunerat) de qualsevol música que sonés a les esglésies, incloses cerimònies privades tals com bateigs, casaments i funerals. A més, Leipzig disposava d'una important universitat on els fills de Bach podrien cursar estudis avançats...

 

El 7 de febrer, Diumenge de Quincuagèsima, Bach interpreta a Leipzig dues cantates, les BWV 22 i 23. Seguidament passa successives proves en matèria religiosa i finalment és escollit en una votació del Consell Municipal el dia 13 de maig. Oficialment per unanimitat. De facto, amb la discrepància d'alguns membres.


Les autoritats de Leipzig creien que el que l'escola de St. Tomàs necessitava no era un gran músic sinó un home capaç de mantenir la disciplina entre els alumnes. En el contracte de Bach, hi destaquen algunes clàusules peculiars. Per exemple, una d'elles diu literalment que el Kantor es compromet a executar "una música que no sigui ni molt llarga ni molt difícil". A Leipzig volien que a les esglésies hi sonés algun tipus de música, però no calia pas que fos res de l'altre món...


Tradicionalment, hom ha cregut que el diumenge 30 de maig de 1723, primer diumenge després de la Trinitat d'aquell any, estrenà Bach la seva primera cantata com a Kantor de Leipzig, la cantata Die elenden sollen essen (BWV 75).
Actualment, però, la investigació dóna per segura la interpretació de la cantata Wer mich leibet, der wird mein worth halten (BWV 59) la setmana anterior, el 23 de maig, Diumenge de Pentecosta.
A partir d'ara, Bach inicia una frenètica composició de cantates, una cada setmana, per tal que siguin interpretades a les esglésies de Leipzig pels seus alumnes més algun aficionat que s'hi presta voluntari (veure la secció Cantates d'Església).
També comencen els problemes amb els seus superiors...

 

Bach és un home tremendament exigent i creu que les autoritats de Leipzig no fan tot el que cal per tal que la música de les esglésies de Leipzig sigui de la millor qualitat possible. Sovintejaran els conflictes amb els altres rectors de l'escola i al Consell Municipal començaran a arribar contínues cartes de protesta enviades per Bach.

 

El dia de Nadal interpreta la primera versió del Magnificat BWV 243a.

 

 

1724___________________________________________________________________
7 d'abril, primera interpretació documentada de la Passió Segons sant Joan BWV 245.
Inicia el segon cicle de cantates. El dia de Nadal estrena el Sanctus en Re major, posteriorment afegit a la Missa en Si Menor BWV 232.

1725___________________________________________________________________
Inicia el tercer cicle de cantates i el segon Quadern d'Anna Magdalena.

1726___________________________________________________________________
Inicia el quart cicle de cantates, conservat molt fragmentàriament. Publicació de la Partita I per a teclat, BWV 825.

 


Manuscrit de la passió segons Sant Mateu BWV 244

 1727___________________________________________________________________

El Divendres Sant estrena la primera versió de la Passió segons Sant Mateu BWV 244, obra cabdal de la música occidental de tots els temps. L'execució és un fracàs...

 

Fins fa pocs anys es creia que la Passió segons Sant Mateu havia estat estrenada l'any 1729. 

Actualment es dóna per segur que ho va ser l'any 1727. Ara bé, aquesta primera versió no va resultar ser la definitiva, i el fracàs que va obtenir va ser esmenat quan, l'any 1729, Bach tornà a executar-la àmpliament reformada. Aquesta segona interpretació del 1729 va ser acollida molt més favorablement que la primera.

 


1728___________________________________________________________________
Inicia el cinquè i darrer cicle de cantates. Se n'han conservat molt poques. A partir d'ara, s'acaba la composició frenètica de cantates, ja que Bach disposa de 5 cicles complets que s'aniran repetint any rera any.

 

De fet (i això és molt important), Bach no tenia cap obligació de compondre cantates per a les esglésies de Leipzig. La seva tasca era la de subministrar la música en qüestió, que podia ser d'altres compositors. Sovint Bach copiava cantates d'altres músics per executar-les a Leipzig, cosa que ha originat la consideració com a espúries de moltes obres inicialment atribuïdes al mateix Bach.

 

Mort del príncep Leopold. Bach escriu la música del funeral.

 

 

1729___________________________________________________________________
Es fa càrrec de la direcció del Collegium Musicum, entitat social de Leipzig dedicada a la música instrumental i vocal profana.
Segona estrena de la Passió segons Sant Mateu, després d'una dura pugna amb el Consistori, el qual no autoritzava la seva execució. La nova interpretació va ser molt més ben acollida que la primera.
Darrer intent fallit per entrevistar-se amb Händel, de gira per Alemanya. Mai arribaran a trobar-se personalment.

 


1730___________________________________________________________________
Greus querelles amb les autoritats de Leipzig i amb altres càrrecs subalterns. El 23 d'agost, Bach envia al Consistori un informe sobre les "necessitats per a la bona organització i funcionament de la música a Leipzig", que irrita profundament els seus membres.

En aquest informe, Bach es queixa amargament de la (segons ell ) desemparada situació en què es troba la música a Leipzig, per culpa del desinterès de les autoritats. Hi exposa els problemes que fan tan difícil la seva feina i en suggereix les possibles solucions. Els antecessors de Bach signaven les seves cartes al Consistori amb fórmules tals com "...el seu molt humil i molt obedient servidor" i similars. Bach signa: "J.S. Bach, Director Musices".

 

A l'octubre Bach envia una carta al seu amic G. Erdmann, diplomàtic al servei del tsar de Rússia a la ciutat de Dantzig, on li explica el seu descontentament a Leipzig i li demana ajuda per trobar algun càrrec musical en una altra ciutat. 

La carta resulta divertida per que revela l'humor negre de Bach. Afirma que les seves expectatives en quant als ingressos extraordinaris que havia previst en acceptar el càrrec de Kantor no s'estaven complint, segons ell, per culpa de la puresa de l'aire de Leipzig. Segons Bach, el bon ambient disminuïa les malalties i, per tant, els funerals... la música dels quals era monopoli seu. En realitat el que passava és que els lipsiencs, que no eren rucs, es batejaven, casaven i enterraven als pobles de la rodalia per a estalviar-se pagar la música.

Tot i això, Bach seguirà a Leipzig fins al final de la seva vida.


 

1731___________________________________________________________________
El 23 de març Bach estrena la Passió segons Sant Marc BWV 247, de la qual ens ha arribat el text, no pas la música. Es dóna per segur que gran part de la música d'aquesta passió era extreta de cantates escrites anteriorment, com la BWV 198.
Al juliol és nomenat un nou rector per a l'escola de Sant Tomàs. Es tracta de Johann Mathias Gesner, eminent erudit i amic de joventut de Bach. A partir d'ara, la situació de Bach millora ostensiblement gràcies a la complicitat i la comprensió de Gesner.
El novembre Bach viatja a Dresden i hi realitza un concert per a orgue que deixa tothom aclaparat. Es creu que assisteix a l'estrena de l'òpera Cleofide, del seu amic Johann Adolph Hasse, un dels compositors d'òpera més famosos del moment.

 

A Dresden, on hi ha la cort reial, Bach serà molt més apreciat que a Leipzig, cosa que, com es veurà, aquest sabrà aprofitar quan es vegi de nou enfrontat als seus superiors.

 

 

1733___________________________________________________________________
Bach torna a Dresden per demanar al rei August II el títol honorífic de Compositor Oficial i Kapellmeister de la cort. L'objectiu és aconseguir la protecció reial davant els seus "enemics" de Leipzig. Com a present Bach entrega al rei el Kyrie i el Gloria de la Missa en Si Menor BWV 232.
De moment, el rei li diu que s'ho pensarà...

 


1734__________________________________________________________________
Gesner marxa a la universitat de Gotinga i és substituït per Johan August Ernesti. Al principi la seva relació amb Bach és excel·lent, però aviat esdevindran enemics declarats...

Ernesti va començar a criticar les freqüents absències de Bach, que sovint sortia de Leipzig per inspeccionar orgues o fer concerts, tot i que tenia permís per a fer-ho. Més endavant, va pretendre incloure determinats cantants al cor que dirigia Bach, el qual ho va considerar una inacceptable invasió de competències. Ernesti animava als alumnes a no obeir el Kantor i aquest elevava les seves queixes a un Consell Municipal que ja n'estava tip de tot plegat.

Escriu la famosa Cantata del Cafè BWV 211, el més semblant a una òpera que ens ha quedat de Bach.
El 25 de desembre comença l'estrena, en dies successius, de les 6 cantates que integren l'Oratori de Nadal BWV 248.


 

1735___________________________________________________________________
A principis d'abril estrena l'Oratori de Pasqua BWV 249.
El 19 de maig estrena la cantata BWV 11, més coneguda com Oratori de l'Ascensió. Per a molts, es tracta de la millor cantata de Bach.
A l'agost es publica el Clavierübung II (Concerto Italiano i Obertura Francesa).

 


1736___________________________________________________________________
El 19 de novembre arriba a Leipzig, signat pel rei August II, el tan esperat nomenament com a Compositor de la Cort, un títol merament honorífic però que implica la protecció reial sobre Bach. Les autoritats de Leipzig seran a partir d'ara més prudents a l'hora de recriminar la feina del seu Kantor. 

Bach celebrarà d'ara endavant les visites del rei a Leipzig amb magnífics concerts i cantates profanes com les BWV 213, 214 i 215.


Gràcies a la protecció del rei, Bach almenys gaudirà d'una certa tranquil·litat a l'hora de treballar i cessaran les fustigacions de les autoritats municipals i d'individus com Ernesti, els quals es conformaran amb continuar totalment indiferents davant la seva música i esperar l'oportunitat de nomenar-li un successor per al dia que es mori. Ho faran, amb Bach encara viu, l'any 1749. L'escollit serà Gottlob Harrer, el qual presentarà una cantata titulada "L'home es va morir, i el van enterrar".

 

 


L'antiga Rathaus de Leipzig


 

1737___________________________________________________________________
Abandona temporalment la direcció del Collegium Musicum.


 

1738___________________________________________________________________
Carl Philliph Emmanuel esdevé clavicembalista del rei Frederic II de Prússia i comença una gran carrera com a compositor.


 

1739___________________________________________________________________
Publicació del Clavierübung III (Missa d'Orgue).
Torna a assumir la direcció del Collegium Musicum.

 

1742___________________________________________________________________
A petició del seu alumne Gottlieb Goldberg (clavicembalista d'un aristòcrata que patia d'insomni) escriu l'Aria amb 30 Variacions BWV 988, més conegudes com a Variacions Goldberg, obra mestra d'audàcia i inventiva musical.
Escriu la Cantata Campestre BWV 212, en honor del funcionari C.H. von Dieskau.

 


1744___________________________________________________________________
Publica la Segona Part del Clavecí ben Temperat.

 


1747___________________________________________________________________
Al maig viatja a la cort de Frederic II, a Postdam, per visitar Carl Philliph Emmanuel. Allà li mostren els nous pianofortes, instruments acabats d'inventar (precursors dels moderns pianos). Dos mesos més tard envia al rei Frederic l´Ofrena Musical, antecedent directe de L'Art de la Fuga.

Hom explica que quan Bach va arribar a Postdam, el Rei Frederic II estava reunit amb els seus músics i va exclamar: "Senyors, ha arribat el vell Bach!". Johann Sebastian va ser conduït immediatament a la seva presència i Frederic (que era un excel·lent músic) li va pregar que improvises sobre un complicat tema musical per tal de demostrar als presents fins on arribava el seu saber. Bach va fer i desfer al clavecí durant molta estona sobre aquell complicat tema deixant tothom astorat. Quan va acabar, va dir al rei que, amb una mica de temps, es podia anar molt més enllà i li va prometre que, tal com fos de tornada a Leipzig, començaria la composició d'una sèrie de cànons i fugues sobre aquell mateix tema. Així ho va fer, i va nàixer la genial Ofrena Musical BWV 1079.

 

De Postdam marxa a Berlin on visita el nou teatre de l'òpera i sorprèn tothom (fins i tot els arquitectes) quan, només observant la sala, indica que aquesta té unes curioses propietats acústiques, cosa que efectivament comproven admirats tots els presents.
Al juny ingressa a la Societat de Ciències Musicals creada pel musicòleg Mizler. Per a aquesta societat es realitza el famós Retrat de Haussmann, l'única imatge de Bach totalment fiable que ens ha arribat i que encapçala aquesta pàgina.

 

1749___________________________________________________________________
Completa la Missa en Si Menor BWV 232, compilació de fragments escrits de manera intermitent durant més de 20 anys. Obra comparable a la Passió segons Sant Mateu i que Bach sembla que mai escoltà íntegrament interpretada.
Comença a treballar en L'Art de la Fuga BWV 1080, obra aparentment teòrica on Bach estableix els límits (fins avui) de la capacitat intel·lectual de l'ésser humà pel que fa a la música.

A L'Art de la Fuga, tota classe de combinacions entren en joc en els 19 fragments que Bach va arribar a escriure. Algunes peces es poden tocar del dret o del revés, i el resultat és igual de perfecte. Hi ha fugues dintre d'altres fugues i contrapunts inversemblants, tots ells perfectes. La darrera fuga queda bruscament interrompuda (escoltar-ho posa els pèls de punta!) just quan han entrat en joc les quatre notes que en la nomenclatura alemanya s'anomenen B, A, C i H (Si bemol-La-Do-Si natural). Bach no va poder acabar d'estampar la signatura a la seva darrera gran obra...





1750___________________________________________________________________

Des de fa temps Bach té problemes de visió que ara es veuen agreujats.Casualment passa per Leipzig un oftalmòleg anglès anomenat John Taylor el qual li diagnostica cataractes.

 

Al març Bach decideix arriscar-se a una operació quirúrgica que no soluciona res. Taylor realitza una segona operació que deixa Bach totalment cec i greument malalt. Dos anys més tard Taylor farà el mateix a Londres amb Händel...
A principis de juliol un Bach prostrat dicta al seu alumne i gendre Altnikol el coral Compareixo tot sol davant la teva trona, Senyor (BWV 668), considerada la seva darrera composició.
El 18 de juliol recupera de sobte la vista, però hores més tard pateix un atac que serà fatal. Rep l'extremunció el dia 22.
El dia 28 de juliol de 1750 Johann Sebastian Bach mor cap a les nou del vespre.
El dia 31 és enterrat al cementiri de la Johanniskirche, el qual fou secularitzat unes dècades més tard. No hi ha per tant cap certesa sobre les restes actualment enterrades al presbiteri de l'església de Sant Tomàs.

 


El Consell Municipal de Leipzig va declarar que Bach segurament havia estat un bon músic, però un mal mestre.

Avui podem dir sense cap mena de dubte que en ambdues coses va ser el més gran.