Pàgina Principal
Biografia de JS Bach
Traduccions
Magnificat BWV 243
Passió Mateu BWV 244
Passió Joan BWV 245
Orat. Nadal BWV 248
Orat. Pasqua BWV 249
Missa en Si menor
Quadern A. Magdalena
Cantates de Bach
Bach Instrumental
Curiositats de Bach
Cantata del Diumenge
Ruta Bach
La Joia del mes
Llibre de Visites


El Magnificat és un himne de lloança a la Verge María. Utilitza les seves paraules segons són referides a l'Evangeli de Lluc, 1, 46-55.
A la Leipzig de temps de Bach era habitual entonar-lo a l'ofici de vespres, i sobretot a les tres festivitats marianes, que són Purificació (2 de febrer), Anunciació (25 de març) i Visitació (2 de juliol). Per a les tres festes va compondre Bach vàries cantates. Alguna d'elles, com la BWV 10, estan inspirades directament en el text del Magnificat.
Cantates a banda, el Magnificat es cantava els dies ordinaris en alemany, en la forma de simple coral a 4 veus que va compondre Johann Hermann Schein l'any 1627. Per a les festivitats importants s'utilitzava la versió en llatí acompanyada d'orquestra i cors, és a dir, una forma molt més solemne i elaborada. L'antecessor de Bach a St. Tomàs, Johann Kuhnau, havia escrit ja un important Magnificat en Do Major per a tals ocasions. Molts altres compositors van compondre Magnificats, per exemple Georg Philliph Telemann en va escriure uns quants.
L'any 1723 era el primer Nadal de Bach a Leipzig com a Kantor de St. Tomàs. No sabem per què, possiblement per a impressionar el seu nou públic i superiors, a més de les cantates corresponents va escriure Bach una primera versió del Magnificat, en Mi bemoll, que actualment està catalogada com a  BWV 243a. En aquesta versió primigènia, Bach intercala breus corals nadalenques emmig dels versos del magnificat. Aquestes "nadales" van ser copiades per ell mateix al final del manuscrit de la partitura, indicant on havien de ser cantades (nach der et exultavit, etc...). Un altre fet remarcable del Magnificat BWV 243a és l’absència de les àries i cors da capo, el tipus de composició que Bach utilitzava habitualment. Potser el gran mestre va considerar que així l’obra resultaria més dinàmica o, simplement, desitjava alleugerir la feina dels seus intèrprets en uns dies que devien anar molt exigits.
Uns anys més tard Bach va reelaborar aquesta obra suprimint les corals nadalenques, segurament per que havia de ser interpretada en alguna altra festivitat important del calendari litúrgic. La data exacta d'aquesta reestrena no es  sap amb certesa, però la investigació la situa entre 1728 i 1735. En aquesta versió definitiva, que és la que habitualment s'interpreta avui en dia, Bach passa la tonalitat a Re Major i introdueix canvis a la instrumentació que realcen l'espectacularitat i la brillantor de la obra.

 

Estrena: 1ª Versió, 25 de desembre de 1723 (BWV 243a)
Versió definitiva entre 1728 i 1735
Text: Evangeli de Sant Lluc, 1, 46-55

 

I
Magnificat anima mea Dominum
1. COR
La meva ànima engrandeix el Senyor
II
Et exsultavit spiritus meus
in Deo salutari meo.
2. ÀRIA (Soprano II)
I el meu esperit es felicita
en Déu, el meu Salvador.
III
Quia respexit humilitatem ancillae suae:
Ecce enim ex hoc beatem me dicent

3. ÀRIA (Soprano I)
Perquè ha vist la humilitat de la seva serventa:
Des d'ara em diran benaurada
IV
Omnes generationes.
4. COR
Totes les generacions.
V
Quia fecit mihi magna qui potens est:
Et sanctum nomen eius.
5. ÀRIA (Baix)
Perquè el Totpoderós ha fet en mi grans coses
I el seu nom és Sant.
VI
Et misericordia a progenie in progenies
Timentibus eum.
6. ÀRIA – DUETTO (Alt, Tenor)
I s’apiada, de generació en generació,
D’aquells que el temen.
VII
Fecit potentiam in brachio suo:
Dispersit superbos mente cordis sui.
7. COR
El seu braç obrà prodigis,
Dispersant els superbs de ment i cor.
VIII
Deposuit potentes de sede,
Et exaltavit humilites.
8. ÀRIA (Tenor)
Expulsà de la Trona els poderosos,
I elevà els humils.
IX
Esurientes implevit bonis
Et divites dimisit inanes.
9. ÀRIA (Alt)
Colgà de béns els necessitats,
I als rics despatxà sense res.
X
Suscepit Israel puerum suum,
Recordatus misericordiae suae.
10. ÀRIA (Soprano I, Soprano II, Alt)
Ha protegit Israel, el seu servent,
Recordant la seva misericòrdia.
XI
Sicut locutus est ad patres nostros,
Abraham, et semini eius in saecula.
11. COR
Tal com va dir als nostres pares,
Abraham, i la seva descendència per sempre.

XII
Gloria Patri, gloria Filio,
Gloria et Spiritu Sancto.
Sicut era in principio et nunc et semper et
In saecula saeculorum. Amen.
12. COR
Glòria al Pare, i al Fill
I a l'Esperit Sant.
Tal com era al principi, i ara i sempre
Pels Segles dels segles. Amen.

 

 

CataBach.com

La pàgina en català de JS Bach

 

Traducció i comentari de Josep-Miquel Serra

Catalunya, 2010

 

Descarrega't la partitura completa


SOLI BACHIO GLORIA